dijous, 14 de desembre del 2017

La falda d'Oltà i Canelles

El terme de Benissa és tan extens i divers que tens de tot en pocs kilòmetres.
L'exemple és l'altre dia que vaig començar a caminar des de la zona del Mas dels Horts en la zona de Canelles i vaig passar l'encissadora bassa dels Horts i en un no res estava gaudint de les pistes i sendes de la cara sud d'Oltà,una zona ombrívola tot i no estar al nord,vaig pujar per una sendeta fins a prop del barranc de la Canal i ja després pel PR vaig baixar novament fins Canelles passant per la finca Pastor i vaig gaudir de lo bonic que es veu l'estret de Cardos,les Pedrisses i el crestall de Bèrnia,tot una meravella per als sentits.
Després vaig continuar la passejada per la pista de Canelles i després per sendetes amagades entre les pinades.





dissabte, 5 d’agost del 2017

Ruta fentmarxa pel terme de Benissa


Aquesta ruta no és actual però al discòrrer quasi tota per terme de Benissa no volia deixar l'oportunitat de donar-li difussió.
Va ser una gran ruta caminant de 38 km la que vam fer jo,Santi,Miguel i Salva.
L'idea era anar a Bèrnia des del poble tocant el mínim d'asfalt i eixim passades les 7'30 del matí des del carrer Calp pel camí Orxelles i passant pels encissadors llavadors d'Orxelles i Núsols,creuem la n-332 i agafem una estona la carretera de Bèrnia fins a agafar el camí dels Lleus.

Baixem un kilòmetre i en tornar a anar prop de l'autopista la creuem per baix a l'altura d'Albinyent i agafem la pista que una estona més endavant torna a creuar l'autopista i apleguem novament al camí dels Lleus.Reculem un trosset cap enrere i agafem el camí Vell de la Ràpita,anem baixant per les pistes d'esta oblidada i bonica zona Benissenca eixint a l'encreuament del camí de la Sorra i anem a buscar el camí dels Lleus i en aplegar prop de l'ermita tornem a creuar l'autopista i agafem el camí de Cardos i anem marxant per la pista a poc a poc.

Esmorzem prop de la casa de la Por just on comença la senda del Collado de Cardos,continuem pel camí i en passar una casa restaurada agafem un camí a mà dreta i en passar la cadena baixem cap al Barranc Salat passant la casa del Pomero.
Creuem el barranc i començem a pujar la senda que passava la Perimetral amb molta calma ja que té un fort desnivell i quan acaba la senda és tot pedra i anavem seguint fites de pedres,al final prop de la cantera es torna novament el camí en senda i apleguem a l'esmentada cantera després de prop d'una hora de pujada.
Seguim la pista una estona en direcció a la microreserva però abans d'arribar a la curva agafem un vell sender que utilitzava la gent fa anys per a anar Altea la Vell,nosaltres no anem tant lluny i anem fins al Racó d'Omar i tot i l'intensa boira gaudim de les boniques vistes.
Reculem un bon tros la senda i agafem un tros fora de senda en direcció a la Cova de l'Arc,ens costa un poc trobar la senda i es que lo bó costa i començem a gaudir de totes les boniques i extranyes formacions rocoses,dels frares i sobre tot de l'espectacular cova de l'arc i on només pujar la corda i estar en la pre-sala és al.lucinant,després vam accedir a ella  i ens va meravellar a tots amb les estalactites,estalagmites i en passar un ratet allí vam eixir en direcció al forat a resguardar-mos la cada vegada boira espesa i allí vam pegar un mosset.







En acabar ens queda un llarg camí de tornada fins el poble i passem per la font de Cabanes-Bèrnia on tocarem un bon tros de terme de Llíber i Xaló. Passem cases de Bèrnia i ens dirigim cap a la zona d'acampada i després per Planisses en direcció Marnes i després passant pel Corral de Navarro baixem fins el tallafocs.
Una vegada a la pista després tornem cap al racó de carabou i ja poc a poc arribem a Benissa pel camí de Colorins aplegant un poc cansats i molt contents de la ruta que haviem fet i del gran dia que vam passar en la natura.

dimarts, 23 de maig del 2017

La rodabèrnia des de Pinos

















Ésta circular no és la coneguda i transitada PR del forat i fort,aquesta és una volta molt més llarga que envolta tota la serra passant per la zona ombrívola de Pinos,passant per la Pedrissa que és Solana però té zones molt destacables i diferents forns de calç i la part que més em sorprén és la de la del pinar de Calces del terme d'Altea que tot i no ser cara nord té una grandíssima pinada que va des de la zona del Passet molt prop del Mascarat i de les fites de Calp,Benissa i Altea fins a molt prop del Fort.

Començe la caminata al barranc de l'Estret que s'accedix per la ctra. de Benissa a Bèrnia just en passar el bar de Pinos vorem a mà esquerra un panell explicatiu d'una senda que va des d'ahí fins la font del Garroferet que està prop d'Altea la Vella,jo per a evitar asfalt baixe pel camí fins avall al barranc i deixe el cotxe a un amplet apegat al mateix barranc.
La senda va cara amunt així que pas a pas,passe la cadena i en tal de fer la ruta circular faig una variant que no està marcada que està just a on està la casa en runes agafes pel bancal de l'esquerra i es divisa un vell camí que gira cap a la dreta passant una discreta pinadeta que et porta dalt de l'ombria a un encreuament de camins on pots baixar fins al barranc de l'estret per la part dels Lleus o pujar per la Pedrissa i la Mallaeta de Matapoll fins la cantera,opte per aquesta última i passe el barranc en la vista posada cap a la cantera,aplegue allí i toca seguir muntant cap al racó d'Omar,les vistes des d'eixa vella senda utilitzada fa molts anys per gent que residia a Altea la Vella i Verdiola són espectaculars i es veu minúscul el Penyal d'Ifac i la serra Gelada.
Pare una estoneta a la zona del Passet i es divisa gran part del crestall de Bèrnia,allà al fons el Puig Campana.
Ressenyar que tot i estar a la cara sud eixa franja de terme pertany al terme de Benissa.
Continue recte fins que vé un pinet i una corva que suposa l'inici del descens cap al frondós pinar de Calces.
Ahí començe a trotar un poc per lo que és primer senda i després pista gaudint dels paisatges.
Arribe després d'una bona estona a l'àrea recreativa de la Font de la Barca,agafe un poc d'aire i toca pujar sense ombra ja cap al Fort per la zona de la Font del Runar,passe un ratet d'algo de calor i fatiga i en res estic al Fort,paradeta i toca trotar fins a Cases de Bèrnia gaudint de les imponents vistes del barranc de Sacos i de la seua promta recuperació de l'incendi del passat mes de setembre.
En arribar a Cases em dirigisc al bar Refugi Vista Bèrnia i allí faig una paradeta bevent algo fresquet,torne cap a Cases i ja direcció cap a la Font on torne a refrescar-me i carregue d'aigua i ja baixe trotant cap a Pinos per l'ombria i eixa bonica senda entre bancals i velles casetes de llauradors completant un bon matinet fent la ruta en quatre horetes i disfrutant molt de la zona de Bèrnia i els seus voltants.

dissabte, 22 d’abril del 2017

Pels llavadors de Benissa

De sempre, la font i el llavador que m'ha resultat més pròxim ha sigut el de Santa Anna, per la berenà(da) anual i per qüestions familiars. Però també n'hi ha d'altres que es sumen a este patrimoni històric del nostre poble. Algun, he de reconéixer-ho amb vergonya, fins veure els vídeos del meu cosí (vos deixe els enllaços en el nom de cadascun d'ells), no el coneixia: Núsols. Tots ells, situats a una distància prudencial del poble, compliren segle rere segle la missió d'abastir d'aigua a persones i animals, de ser el lloc idoni on rentar les robes i, aprofitant les aigües sobrants, de regar uns camps abrasits de secà convertint-los en verdes hortes. Hui les solucions per a estes necessitats han canviat, quedant sols com a testimonis del nostre passat. Un testimoni, que en visitar-los, ens ompli d'un sentiment de melancolia en unir-se el so de l'aigua i la natura que els envolta. Per tots estos motius, vaig pensar que seria una bona idea fer una volta unint-los tots en una mateixa ruta i, a més, gaudir del nostre paisatge de tossals abancalats amb vistes al Penyal d'Ifac i a la mar. Espere que vos agrade.


Iniciem la marxa des de la creu de terme que custòdia l'entrada a Benissa pel Sud i seguim la vora de la carretera fins l'entrador del Camí de Núsols. Prompte, a la dreta ens trobem amb la font i llavador de Núsols. L'aspecte típic (conservat en les últimes restauracions) que tenen tots ells se'ls va donar a principis del segle passat en successives reformes.


Jo no havia estat mai ací i realment em va sorprendre. També ho va fer el descobrir uns oms a la vora del camí. Es veu que la grafiosi ataca els més grans, però estos abans de morir rebroten per baix terra escapant a una mort definitiva, esperem que per sempre.

Continuem la marxa seguint un camí que va girant lentament a l'esquerre. En un moment estem a la Font i Llavador d'Orxelles. Segons el nostre Cronista Oficial, els més vells sempre han sigut de l'opinió que totes estes surgències d'aigua provenen de vetes que s'originen al Pla de Canor, passen per baix del tossal de Benissa i acaben desaiguant a l'altre costat en múltiples fonts o corrent a una profunditat adequada per a la seua explotació mitjançant sénies o pous.

Segons pareix, el preferit de la meua iaia, encara que tenia pou a casa amb un aigua ben bona. Ho diu un que la tasta tots els dies.

De nou en camí, ara fins la pròxima parada ens queda un poc de volta. Primer una xicoteta pujada (res a veure amb el que està per vindre), un poc de planeig per carrers de les afores del poble i, en aplegar a l'entrada del Camí de Cartagènia, una gran baixada tenint en compte d'agafar la primera bifurcació a la dreta. Allà al davall topetarem amb la depuradora d'aigua, el llavador més modern del poble, amb poc d'encant, tot hi ha que dir-ho. "Llavador, com?", dirà algú. Sí, que no llava les aigües brutes del poble fins deixar-les transparents?

A partir d'ací ve el més dur, si hem iniciat la ruta sobre els 270 m, ara estem en uns 120 m. Això significa un desnivell mig aproximat del 15% per a la tornada, de poc més d'un kilòmetre. Sort que tenim la parada a la Font de Santa Anna , "Sentanna" en benisser, a la que haurem aplegat després de desviar-nos per un caminal de terra que passa pegat a una casa a la dreta del camí. Quina llàstima que el vandalisme no haja respectat el llavador!

Esta font no serà la més bonica de totes, però segur que és la més coneguda per tots.

L'ermita des de ella. No sé quantes fotos s'hauran fet des d'ací.

I el raconet que queda un poc més al fons, quasi salvatge, amb mini cascada i tot (després de la pluja). Aventurant teories, jo diria que totes estes roques, en córrer per baix del tap que domina el paisatge, són les que van canalitzant les aigües de més amunt.

Un poc descansats passem per davant de l'Ermita de Santa Anna, la construcció religiosa "en peu" més antiga del nostre poble, d'inicis del s. XVII. Quanta gent haurà passat per ací, quantes berenades i quants xiquets fent voltar la campana el dia vint-i-sis de Juliol.

Al final del camí i tocant el poble ens apareix el Llavador del Pou d'Avall. La canalització no està molt cuidada i menys l'entorn, en un sentit ampli. Pareix que des de fa temps li hagueren fet mal d'ull. Com a la Font de les Maruques, una fontanella intermitent a punt de ser destruïda del tot després de tornar a la llum en el periode urbanitzador furibund precedent. Podeu entreveure-la en un solar privat a l'altre costat del camí. Amb eixe panorama tornarà algun dia el rossinyol? De moment una vista de la Font de Sant Pere. Curiós què la font més propera tinga el nom del primer patró de la nostra església, no? I què el segon siga per a l'ermita també més propera?

El llavador del Pou d'Avall.

Un detall del fabulós picó que hi ha en un costat.

D'ací per aplegar a la nostra destinació final, la creu de la Plaça del Portal, haurem de fer un poc de volta. Fa pocs anys esta era menys accentuada i fa més no havia cap impediment. Clar, un podia anar pel camí que passava per baix del pont (hui emparedat baix la carretera general) seguint el curs del barranc, hui també aterrat, que per allí corria fins almenys l'actual Casa de Cultura. El dibuix és de mon "tio" Vicente Ibáñez.


Tornem al present. A mitjan costera passem per un dels poques restes de l'antiga muralla del poble i apleguem a la nostra destinació. Però abans fem una ullada a l'esquerre buscant el Pou de l'Església Vella o també podríem dir de "Dalt", ja que per este l'altre més pròxim al poble va acabar anomenant-se "d'Avall".


Ah, que no el veieu! Retrocedim de nou uns 70 anys enrere, ara sí? Mireu el costat dret del carro. La foto és del llibre "Benissa en el record, s. XX".

Tornem la vista a la creu del Portal i acabem esta caminada. Espere que vos haja agradat tant com a mi i que algú s'anime a recórrer-la per gaudir del nostre patrimoni. Fins un altra.

Publicat en el blog De Jardí el 02-05-2012

Entrada destacada

Barranc de l'estret i Pinos

  Després de les pluges del passat mes de març i abril encara queda un poc d'aigua per la part alta de Benissa. Els tolls del barranc de...