dilluns, 23 de març de 2020

Doble ruta

Doble ruta voltant Bèrnia des de Pinos i a Laguar pel Collado de Garga,font de la Mata i Petracos













Dos últimes rutes preparatòries per a la marató Perimetral.
El diumenge Xavi i jo vam fer una ruta de 22 km i prop de 1000 de desnivell eixint des Pinos cap al collado de Cardos per a enlairar-mos per dins del barranc de l'estret fins a buscar el sender que et puja per la Pedrissa fins a la cantera,tot seguit vam buscar la bonica senda de ferradura que et puja al racó d'Omar i tot seguit pel Passet baixem cap al pinar de Calces.
Trotem a estonetes i arribem l'àrea recreativa de la Font de la Barca on veiem molta gent,cotxes sobre tot a la zona de les cases.
Pujem cap a la fort passant per la font del Runar.
Fem una paradeta i baixem cap a la Font passant per cases de Bèrnia que també estava atapeït de gent.
Omplim d'aigua a la font de Cabanes i a baixar cap a l'ombria passant pel bell llogaret de Verdiola.
Una vegada passem la cadena agafem el senderet que ens porta al cotxe acabant la passejada trotadora en 5 hores.

------------
La ruta del dilluns ha sigut en solitari per la zona de la Vall de Laguar,he fet uns 13 km eixint des del Collado de Garga en direcció a la font de la Mata però abans d'arribar a l'esmentada font  he agafat un sender local que baixa cap a Petracos.
Una volta he creuat el riu he seguit per dins d'ell a buscar una pista que puja a vore si donava cap a Laguar,he fet una bona pujada i en arribar quasi dalt m'he vist a un estranger que m'ha dit que era propietat privada,jo li he dit que no hi havia cap senyalització i he baixat cap al riu novament i pel sender cap amunt de nou fins a arribar a la Font de la Mata on he fet una paradeta relaxant amb banyet de peus inclós observant la serra del Cocoll,la Serrella i altres muntanyes de la zona.
Tot seguit cap amunt i després per pista fins al lloc d'eixida completant en 3 hores una ruta caminadora/corredora en un dia molt asolellat però marcat per les fortes ràfegues de vent.

dijous, 1 d’agost de 2019

Article del llibre de festes. RUTES DESCONEGUDES PER BÈRNIA


Per fi m'he animat a escriure un xicotet article al llibre de festes de Benissa.
Com no tot el món té accés al llibre el posaré ací amb les fotos per a donar-li difussió.

-----------------


L'ombria de Bèrnia i la Pedrissa són les dues partides benisseres de les quals gaudirem en aquest article.
L'ombria és la part de la serra que fita amb Xaló i Llíber,és la part més verda,ombrívola,bonica i amb raconets més ressenyables.
La Pedrissa és la part de la solana,zona de muntanya pobra de vegetació arbòria. És la cara més tranquil.la i silenciosa,en la qual poques vegades et trobes amb algun senderista.
Aquest racons són desconeguts per molta gent del poble i amb aquest escrit pretenem donar-los a conèixer.
Per la part més ombrienca discorrre el PR-CV 436,que ix des de Pinos i que parcialment recorre les rutes que explicarem.

PRIMERA RUTA: LA PEDRISSA

Aquesta ruta de més de 8 km i +600 de desnivell positiu aproximat comença en el deliciós paratge de l'ombria de Bèrnia; ens dirigirem cap a Pinos i per a acurtar-la recomane accedir a l'inici del camí del barranc de l'estret on després de passar unes revoltes descendents deixarem el vehicle a un ample a mà esquerra,just abans de la cadena.
Allí a la pineda,començarem a seguir el PR uns metres en direcció a Bèrnia,i en arribar a una casa en runes girarem a l'esquerra per un assagador que creua uns bancals fins a trobar-nos un xicotet bosquetó.

Passarem pel costat d'unes penyetes imponets i en una estona haurem aplegat a la zona del Bancal Sirol, on ens aturarem per gaudir de les fabuloses vistes cap al Cap d'Or, Canelles i les pinades d'Oltà.
Despres, agafarem el sender de la dreta que puja suaument passant dos barrancs, el de les Alfàbegues i el de la Malladeta de Matapoll amb els seus forns de calç que es troben molt prop de la senda.
    Seguim pujant i després d'una bona estona passarem un aixopluc i un pou: ja estarem a la vella pedrera de Bèrnia.
    Continuem per la pista de l'ombria,a mà dreta observarem la zona per la qual hem pujat i a l'esquerra la part més verda de Bèrnia amb el bell llogaret de Verdiola al fons.

    Baixant trenquem a la dreta seguint el PR com si anàrem a Pinos passant algunes casetes velles encara habitades i altres aturades en el temps acabant aquesta llarga passejada.




SEGONA RUTA: COLLADO DE CARDOS

Aquesta ruta de prop de 12 km i +700 de desnivell aproximat comença al camí de Cardos.
Deixem el cotxe a l'ermita dels Lleus i començarem la ruta gaudint d'un paisatge humanitzat plé de bancals qu encara són treballats per la gent de Benissa. Abans d'arribar a la casa de Cardos,veurem a mà dreta un camí que es transforma en senda i es capbussa fins al barranc. Us recomane que abans de girar a la dreta feu uns metres cap a l'esquerra per veure el toll,tota una sorpresa enmig de tanta pedra que de vegades porta aigua fins a l'estiu.
    Tornem enrere i anem en direcció contrària fins a la paret del barranc de l'estret i prendrem una forta pujada pel costat del tallat on començarem a veure alguna fita de pedra i pintura roja que ens acompanyarà uns kikòmetres.
    En passar una revolta a la dreta anirem fitxant-nos perquè a l'esquerre trobarem marques que ens faran remuntar cap a la Pedrissa per dins d'una bonica pineda i on podem anar parant per gaudir de les vistes i a l'hora agafar aire perquè el desnivell és considerable.
    Seguint les fites de pedra i les marques roges, cap amunt fins al Bancal Sirol girarem a mà dreta a la recerca del PR de Pinos. Creuarem els bancals i en passar la cadena girarem cap a la dreta de l'estret i de seguida a l'esquerra agafant a dretes el segon camí que ens portarà a un bucòlic sender. En passar uns bancalons mig treballats agafarem la pista a dretes i tornarem cap a munt per un camí d'asfalt vell en cerca del sender del Collado de Cardos que ens oferirà vistes de la badia de Moraira i d'Eivissa en els dies més clars.
Després ja pel camí de baixada una senda de ferradura ens portarà fins al camí de Cardos però abans ens desviarem uns metres a mà dreta per trobar un miradoret des d'on tindrem la millor vista de l'estret de Cardos.
     Seguint la pista 3 km per l'esquerre aplegarem fins al nostre vehicle.





TERCERA RUTA: COVA DE L'ARC-RACÓ

Aquesta ruta d11 km i +700 de desnivell aproximat comença a cases de Bèrnia i anirem cap al forat per la pista forestal fins a la font també coneguda com la de Cabanes. Quan arribem a la font pujarem les escales cap al forat. Aquest camí va inclinant-se lleugerament quan ens acostem a les penyes i ja cap al forat el pendent serà més acusat,uns quants metres abans de creuar-lo continuarem recte per sota del crestall de la serra.
   Després d'una estona passarem un runar,si alcem el cap,veurem l'espectacular arc de pedra i tot seguit pujarem per l'esquera per evitar el runar.
En arribar a la cova ens trobem amb una paret des d'on penja una corda que utilitzarem per escalar cap a la sala descoberta que hi ha on podrem agafar aire pur per contemplar totes les muntanyes que hi ha a la zona a través de l'impressionant arc.
Si pugem a la part alta a mà dreta,veurem una balma des d'on podrem accedir dins de dues sales més on trobarem estalactites i altres formacions geològiques.

    Una vegada acabada la visita destreparem de la Cova de l'Arc buscant la senda de la font i girarem cap a la dreta. Fent camí passarem per pujades i baixades fins als Frares,unes boniques roques col.locades verticalment al costat del camí.
La senda va perdent-se però cap a la dreta continuarem per un caminet que puja per una senda de ferradura i al cap d'una estoneta arribarem al Racó d'Omar.

    Aquesta llengua de terme benisser situada a la part de la solana de Bèrnia ens ofereix vistes cap a la Serra Gelada,la Badia d'Altea,el Puig Campana,el Ponoig,etc.  Tornarem enrere i després de la llarga baixada arribarem al Camí de la Pedrera que ens permetrà seguir per la banda esquerra de la serra gaudint de la microreserva natural de la zona.
En arribar a la corba tornarem a girar cap a l'esquerre i seguirem per un sender ombrívol amb una suau pujada envoltada d'uns marges de pedra espectaculars.
Aplegant a l'encreuament tornarem a girar cap a l'esquerre en direcció a la Font i,tot seguit, continuarem per la pista cap a Cases de Bèrnia finalitzant aquesta última passejada.


BIBLIOGRAFIA:
ELS NOMS DE LLOC DE BENISSA I FENT CAMÍ.

dimecres, 27 de març de 2019

De Benissa a Teulada i tornada

De menut, moltes voltes anava caminant amb ma mare a Teulada per visitar a ma tia. Nosaltres anàvem i tornàvem per Berdica, però jo vaig pensar que estaria bé canviar un poc la tornada i fer-ho per la Font de l’Horta i el Pouet del Moro. Anem!!

Després d’haver passat la casa de “la sabonera” hi ha una bifurcació, anant per l’esquerre prendrem el camí vell de Benissa a Teulada. Un poc més endavant d’aquesta ja es pot apreciar la nostra destinació.


Si vos agrada el tema segur que haureu observat que últimament hi ha moltes palometes blanques bambant per ahí, es tracta de la Pieris brassicae. Aquesta està libant el nèctar d’una valeriana borda (Centranthus ruber).


El Pouet de Berdica no és més que això, un senzill pou amb abeurador enmig d’una planissa. Ara el camí està poc transitat però abans seria un punt important de parada per a tots els animals de càrrega o ramats.


El poc ús que es fa d’ell ha permés que les falzies de pou (Adianthus capillus veneris) cresquen a dintre seu fent una espècie de jardinet.


A partir d’aquest un pot tornar enrere per buscar el camí que continua cap a Teulada, fent un poc més de volta, o marxar un tros per la via del trenet, avançant un poc. És arriscat, però si esteu atents el “traca, trac” de l’automotor s’escolta prou bé en la llunyania donant temps a apartar-se amb seguretat. Una vista cap endarrere.


Després del polígon industrial de Teulada l’ajuntament ha deixat una senda ben bona per passar sense problemes sota les vies del tren. Ací no cal anar vigilant si ve el tren.


No vaig entrar a Teulada, eixe “post” el deixe per a un altre dia. A la primera rotonda que em vaig trobar, vaig girar a la dreta buscant la senda que fa pocs anys s’ha fet per anar a la Font de L’Horta. Sols començar el camí em vaig trobar aquests pous restaurats a la vora del camí.


En alguns punts de la senda s’han fet plantacions d’arbres de ribera (àlbers, xops, salzes,…), que d’ací uns anys donaran lloc a un parc fluvial molt interessant.


La Font de L’Horta, que no para mai de brollar, dona nom al barranc on desaigua. O serà a la inversa. La veritat és que tant aquest com el de Berdica, paleollits molt evolucionats (eixe tema ja el vaig tractar ací un poc), hauran estat conreats des de molt antic.
Bona mostra són les sénies que em vaig trobar després pel camí. Lleveu tota l’herba i imagineu-se l’animal amb els ulls tapats girant al voltant de la sénia per pujar l’aigua i omplir la bassa del costat.


Movent un mecanisme pot ser no tan modern com aquest però sí seguint la mateixa idea fonamental. Sobre aquestes sénies de rosari podeu trobar un article molt interessant en Infobenissa.com.


I que servirien per regar tota classe d’hortalisses, arbres, cereals o, fins i tot, tabaqueres (Nicotiana tabacum) com aquestes. No sé com estarà la cosa ara, però no fa molts anys el seu cultiu estava tan prohibit com ara el de la marihuana.


Passat el Camí del Boticari, l’únic carrer que conec a la comarca dedicat a la meua professió, i en girar a la dreta per enfilar cap a Benissa em trobe amb el Pouet del Moro. Just al bell mig del barranc de segur que mai li faltava l’aigua.


Ara toca una pujadeta, pel camí que abans connectava Benissa directament amb Moraira i la costa de Benissa i Teulada, que ens portarà per les terres del Tros Vell, una de les tantes possessions de les famílies terratinents de Benissa. Tenien capella i tot a la casa.


Passada la via del tren, en lloc de tornar per la carretera amb un traçat més suau, vaig prendre el camí de Bellita. Des quasi la seua corona una última vista de la vila de Teulada i del Poble Nou al darrere.


Passada aquesta la vila de Benissa apareix en tota la seua llargària.


Una última vista cap a l’esquerre i enrere per fer una ulladeta a l’antic asil de Bellita i, abans, residència d’estiu d’alguns dels “senyorets” del poble. I ara, cap a casa. Fins la pròxima!



Publicat en el blog De Jardí el 03-11-2013

dissabte, 9 de febrer de 2019

De ruta pel barranc de l'Estret i Canelles









Aquesta ruta discorre per la partida de Canelles i en gran part per dins del barranc de l'Estret.
La partida de Canelles està situada molt prop del Mascarat i tot i que molta gent pensa que està situada dins del terme de Calp o Altea están equivocats ja que està dins de l'ampli terme Benissenc.

Per carretera dista a 13 km de Benissa i accedirem per la carretera n-332 a l'altura de l'antic abocador de Calp.
Passem les runes de l'antiu abocador i abans de passar el túnel de l'autopista vorem uns amplets on podem deixar el vehicle.
En passar l'esmentat túnel agafarem un tram de pista a mà dreta,just arribar a una corva a esquerres tenim el primer punt destacable,la bonica bassa dels Horts,una petita bassa de reg i la qual trobarem després d'entrar a dretes pel costadet d'una sèquia de terra.
En passar la bassa a mà esquerra ens trobaret una senda que puja i després baixa cap al barranquet,passem una zona de bancals i en arribar a la pista anirem cap a l'esquerra per un camí asfaltat,mentre baixem girarem la vista a mà dreta admirant el bonic lloc de bancalets,pins i el profund barranc.

Després cal parar atenció i agafar un senderol a mà dreta abans de que s'acabe l'asfalt,la senda serpentetja i baixa fins el barranc,abans d'arribar al llit del mateix podem gaudir d'un bell forn de calç.
Seguim a mà dreta per una senda que va per dins del barranc i després d'una estona arribarem al Toll Llir,gaudirem d'ell i de l'espectaculars parets.
Al costat del Toll trobarem un xicotet passet per uns escalons de pedra i de seguida a mà esquerra pujarem per un barranquera empinada,gaudirem de la verdor d'eixa zona i anirem muntant fins a arribar a una pista on a mà esquerra tenim les runes del Mas de Fuertes,després anirem pista avall i en arribar de nou al barranc entrarem a mà dreta novament dins d'ell.
Anirem entre pedres fins a arribar al Toll i seguirem el barranc gaudint de l'ombria del barranc i de les boniques formacions de la zona fins a arribar a la planta de transferència de Calp i on agafarem el camí d'asfalt per una forta pujada fins a arribar a on tenim aparcat el nostre vehicle.

P.D: ahí teniu un vidiet del barranc de Canelles després d'un bon episodi de plutges


Entrada destacada

Doble ruta

Doble ruta voltant Bèrnia des de Pinos i a Laguar pel Collado de Garga,font de la Mata i Petracos Dos últim...