dimecres, 27 de març de 2019

De Benissa a Teulada i tornada

De menut, moltes voltes anava caminant amb ma mare a Teulada per visitar a ma tia. Nosaltres anàvem i tornàvem per Berdica, però jo vaig pensar que estaria bé canviar un poc la tornada i fer-ho per la Font de l’Horta i el Pouet del Moro. Anem!!

Després d’haver passat la casa de “la sabonera” hi ha una bifurcació, anant per l’esquerre prendrem el camí vell de Benissa a Teulada. Un poc més endavant d’aquesta ja es pot apreciar la nostra destinació.


Si vos agrada el tema segur que haureu observat que últimament hi ha moltes palometes blanques bambant per ahí, es tracta de la Pieris brassicae. Aquesta està libant el nèctar d’una valeriana borda (Centranthus ruber).


El Pouet de Berdica no és més que això, un senzill pou amb abeurador enmig d’una planissa. Ara el camí està poc transitat però abans seria un punt important de parada per a tots els animals de càrrega o ramats.


El poc ús que es fa d’ell ha permés que les falzies de pou (Adianthus capillus veneris) cresquen a dintre seu fent una espècie de jardinet.


A partir d’aquest un pot tornar enrere per buscar el camí que continua cap a Teulada, fent un poc més de volta, o marxar un tros per la via del trenet, avançant un poc. És arriscat, però si esteu atents el “traca, trac” de l’automotor s’escolta prou bé en la llunyania donant temps a apartar-se amb seguretat. Una vista cap endarrere.


Després del polígon industrial de Teulada l’ajuntament ha deixat una senda ben bona per passar sense problemes sota les vies del tren. Ací no cal anar vigilant si ve el tren.


No vaig entrar a Teulada, eixe “post” el deixe per a un altre dia. A la primera rotonda que em vaig trobar, vaig girar a la dreta buscant la senda que fa pocs anys s’ha fet per anar a la Font de L’Horta. Sols començar el camí em vaig trobar aquests pous restaurats a la vora del camí.


En alguns punts de la senda s’han fet plantacions d’arbres de ribera (àlbers, xops, salzes,…), que d’ací uns anys donaran lloc a un parc fluvial molt interessant.


La Font de L’Horta, que no para mai de brollar, dona nom al barranc on desaigua. O serà a la inversa. La veritat és que tant aquest com el de Berdica, paleollits molt evolucionats (eixe tema ja el vaig tractar ací un poc), hauran estat conreats des de molt antic.
Bona mostra són les sénies que em vaig trobar després pel camí. Lleveu tota l’herba i imagineu-se l’animal amb els ulls tapats girant al voltant de la sénia per pujar l’aigua i omplir la bassa del costat.


Movent un mecanisme pot ser no tan modern com aquest però sí seguint la mateixa idea fonamental. Sobre aquestes sénies de rosari podeu trobar un article molt interessant en Infobenissa.com.


I que servirien per regar tota classe d’hortalisses, arbres, cereals o, fins i tot, tabaqueres (Nicotiana tabacum) com aquestes. No sé com estarà la cosa ara, però no fa molts anys el seu cultiu estava tan prohibit com ara el de la marihuana.


Passat el Camí del Boticari, l’únic carrer que conec a la comarca dedicat a la meua professió, i en girar a la dreta per enfilar cap a Benissa em trobe amb el Pouet del Moro. Just al bell mig del barranc de segur que mai li faltava l’aigua.


Ara toca una pujadeta, pel camí que abans connectava Benissa directament amb Moraira i la costa de Benissa i Teulada, que ens portarà per les terres del Tros Vell, una de les tantes possessions de les famílies terratinents de Benissa. Tenien capella i tot a la casa.


Passada la via del tren, en lloc de tornar per la carretera amb un traçat més suau, vaig prendre el camí de Bellita. Des quasi la seua corona una última vista de la vila de Teulada i del Poble Nou al darrere.


Passada aquesta la vila de Benissa apareix en tota la seua llargària.


Una última vista cap a l’esquerre i enrere per fer una ulladeta a l’antic asil de Bellita i, abans, residència d’estiu d’alguns dels “senyorets” del poble. I ara, cap a casa. Fins la pròxima!



Publicat en el blog De Jardí el 03-11-2013

dissabte, 9 de febrer de 2019

De ruta pel barranc de l'Estret i Canelles









Aquesta ruta discorre per la partida de Canelles i en gran part per dins del barranc de l'Estret.
La partida de Canelles està situada molt prop del Mascarat i tot i que molta gent pensa que està situada dins del terme de Calp o Altea están equivocats ja que està dins de l'ampli terme Benissenc.

Per carretera dista a 13 km de Benissa i accedirem per la carretera n-332 a l'altura de l'antic abocador de Calp.
Passem les runes de l'antiu abocador i abans de passar el túnel de l'autopista vorem uns amplets on podem deixar el vehicle.
En passar l'esmentat túnel agafarem un tram de pista a mà dreta,just arribar a una corva a esquerres tenim el primer punt destacable,la bonica bassa dels Horts,una petita bassa de reg i la qual trobarem després d'entrar a dretes pel costadet d'una sèquia de terra.
En passar la bassa a mà esquerra ens trobaret una senda que puja i després baixa cap al barranquet,passem una zona de bancals i en arribar a la pista anirem cap a l'esquerra per un camí asfaltat,mentre baixem girarem la vista a mà dreta admirant el bonic lloc de bancalets,pins i el profund barranc.

Després cal parar atenció i agafar un senderol a mà dreta abans de que s'acabe l'asfalt,la senda serpentetja i baixa fins el barranc,abans d'arribar al llit del mateix podem gaudir d'un bell forn de calç.
Seguim a mà dreta per una senda que va per dins del barranc i després d'una estona arribarem al Toll Llir,gaudirem d'ell i de l'espectaculars parets.
Al costat del Toll trobarem un xicotet passet per uns escalons de pedra i de seguida a mà esquerra pujarem per un barranquera empinada,gaudirem de la verdor d'eixa zona i anirem muntant fins a arribar a una pista on a mà esquerra tenim les runes del Mas de Fuertes,després anirem pista avall i en arribar de nou al barranc entrarem a mà dreta novament dins d'ell.
Anirem entre pedres fins a arribar al Toll i seguirem el barranc gaudint de l'ombria del barranc i de les boniques formacions de la zona fins a arribar a la planta de transferència de Calp i on agafarem el camí d'asfalt per una forta pujada fins a arribar a on tenim aparcat el nostre vehicle.

P.D: ahí teniu un vidiet del barranc de Canelles després d'un bon episodi de plutges


dijous, 6 de desembre de 2018

Tossalet de la Ràpita



Feia temps que tenia pendent una passejada per la zona de la Ràpita-Albinyent i l'altre dia per fi va aplegar el dia,coneixia la zona de passada amb la bici de muntanya però volia tornar per a conèixer més a fons la zona.

Comentar que hi han pistes amples,pistes estretes,senders i molts camins que no tenen eixida,bé perquè hi donen a bancals i d'altres perquè donen a casetes.

Prop de 3 horetes vaig estar per la zona més verda de Benissa,tant a prop i tant lluny a la vegada del poble i que es deuria valorar i protegir ja que ha estat moltes voltes a punt d'urbanitzar-se i per sort sempre s'han aturat.





Hi han multitud de pinades i raconets encantadors


 

Des de la part baixa es de la Ràpita es veu perfectament els començaments de les serres d'Oltà i Bèrnia

Aquest camí és el més empinat de tota la Ràpita i es veu només ixes de Calp cap a Benissa per la nacional si mires a mà esquerra,mira si la zona ha estat amenaçada per les urbanitzacions que açò és un vial enorme i té clavegeram i tot.



Ja per últim unes fotos de la casa de la Ràpita que està pegada al camí dels Lleus i que per desgràcia està en un estat de complet abandó i deplorable,l'únic que vaig vore prou bé encara va ser el gran aljub que té.
 


Pel seu interés reproduisc l'article del llibre ELS NOMS DE LLOC DE BENISSA de Joan Josep Cardona Ivars i Maria José Cardona Ibáñez:

La partida de la Ràpita,també coneguda com "Tossal de la Ràpita" dona origen a una gran propietat agrícola que pertanyia en temps a Antoni Torres Orduña amb una superfície de 307 fanecades. Té entrada pròpia en l'Onomasticon de Coromines, vol. VI, 340. La seua etimologia descrita en aquella entrada és àrab i significa lloc on residien guerrers amb la missió de llançar campanyes ofensives en terra cristiana. El Tossal, molt enlairat i amb bones condicions per a vigilar, fou terreny idoni per a construir edificacions dedicades als menesters al.ludits.



També hi ha un article d'INFOBENISSA molt interessant:

dissabte, 18 d’agost de 2018

Font de Paratella

Per anar a la Font de Paratella, no vaig a descobrir Amèrica ara, sols cal seguir la carretera que va de Benissa a Sant Jaume o Benimarco i en passar sobre el túnel del trenet desviar-se cap a la dreta (ruta verda). Jo en canvi, havia de fer unes coses a dalt del Tros de Santa Anna, em vaig desviar pel camí del Quisi (ruta roja). Esta volta és més llarga, però també més tranquil·la i amb millors vistes que l'altra, segons el meu parer. Per enllaçar amb la ruta verda sols vaig haver de desviar-me a l'esquerre en aplegar a dalt del Tros dels Grumers i seguir recte fins la carretera de Sant Jaume. A la tornada vaig seguir la vella carretera de Benimarco, evitant així novament el trànsit.



El paisatge s'encarrega de recordar-nos que la tardor del nostre poble i de bona part de la de la Marina no ve donada pels grocs i ocres de roures, fleixos i aurons, sinó pels dels pàmpols dels ceps que omplin tot el la vista pot abastar.


Si mireu bé pels màrgens de terra trobareu una de les "perles" de la tardor-hivern, les violetes (Viola arborescens).


Després d'una bona baixada i pujada se'ns apareix la font baix l'ombra d'un bon xop (Populus nigra), la foto està presa d'un poc més avall. En realitat, per aplegar al canó d'on brolla l'aigua cal baixar uns escalons. Segons es diu esta font és molt cabalosa i de segur que per este motiu la partida ha estat habitada des de l'antiguitat. Al seu voltant han aparegut restes romanes, àrabs i és una de les poques partides del nostre terme que es menciona al llibre del Repartiment. Una nota, no sé si era perquè l'asil tenia alguna part en ací, però el ben cert és que quan encara estava en una de les cases "dels rics" del carrer Desemparats la dona encarregada de llavar la roba l'havia de dur a rentar ací. Imagineu-s'ho.



Un dels tants server (Sorbus domestica) que creixen a la vora del camí. Observeu la gradació de tonalitat de les fulles de dalt a baix. Bonic, no?



Ja de tornada, en plantar-me dalt del pont del trenet, em ve a la memòria el que es comenta a l'estudi sobre el Sinclinal de Benissa sobre este punt. A banda d'estar sobre la divisòria de les aigües que drenen al Barranc del Quisi o al Barranc de L'Horta, fixeu-se que un acaba a Calp i l'altre, a través del Gorgos, a Xàbia, sóm testimonis presencials de com un braç del primer, més jove i actiu, va capturant ("menjant-se") un braç del segon, més antic i que ha quedat estancat en una estructura geològica anterior a la formació del sinclinal. Per si faltava poc, en fer el túnel una bona part de les aigües que abans anaven al Nord ara ho fan al Sud. (l'última foto mira cap a l'altre costat)




No és que haguera rosada, com tots sabreu el blanc del camp ve donat pel ravanell (Diplotaxis euricoides).


En resum, una bona passejada.
Publicat en el blog De Jardí el 29-11-2012

Entrada destacada

De Benissa a Teulada i tornada

De menut, moltes voltes anava caminant amb ma mare a Teulada per visitar a ma tia. Nosaltres anàvem i tornàvem per Berdica, però jo vaig ...