dimarts, 7 de maig de 2019

Article del llibre de festes. RUTES DESCONEGUDES PER BÈRNIA

Per fi m'he animat a escriure un xicotet article al llibre de festes de Benissa.
Com no tot el món té accés al llibre el posaré ací amb les fotos per a donar-li difussió.

-----------------


L'ombria de Bèrnia i la Pedrissa són les dues partides benisseres de les quals gaudirem en aquest article.
L'ombria és la part de la serra que fita amb Xaló i Llíber,és la part més verda,ombrívola,bonica i amb raconets més ressenyables.
La Pedrissa és la part de la solana,zona de muntanya pobra de vegetació arbòria. És la cara més tranquil.la i silenciosa,en la qual poques vegades et trobes amb algun senderista.
Aquest racons són desconeguts per molta gent del poble i amb aquest escrit pretenem donar-los a conèixer.
Per la part més ombrienca discorrre el PR-CV 436,que ix des de Pinos i que parcialment recorre les rutes que explicarem.

PRIMERA RUTA: LA PEDRISSA

Aquesta ruta de més de 8 km i +600 de desnivell positiu aproximat comença en el deliciós paratge de l'ombria de Bèrnia; ens dirigirem cap a Pinos i per a acurtar-la recomane accedir a l'inici del camí del barranc de l'estret on després de passar unes revoltes descendents deixarem el vehicle a un ample a mà esquerra,just abans de la cadena.
Allí a la pineda,començarem a seguir el PR uns metres en direcció a Bèrnia,i en arribar a una casa en runes girarem a l'esquerra per un assagador que creua uns bancals fins a trobar-nos un xicotet bosquetó.

Passarem pel costat d'unes penyetes imponets i en una estona haurem aplegat a la zona del Bancal Sirol, on ens aturarem per gaudir de les fabuloses vistes cap al Cap d'Or, Canelles i les pinades d'Oltà.
Despres, agafarem el sender de la dreta que puja suaument passant dos barrancs, el de les Alfàbegues i el de la Malladeta de Matapoll amb els seus forns de calç que es troben molt prop de la senda.
    Seguim pujant i després d'una bona estona passarem un aixopluc i un pou: ja estarem a la vella pedrera de Bèrnia.
    Continuem per la pista de l'ombria,a mà dreta observarem la zona per la qual hem pujat i a l'esquerra la part més verda de Bèrnia amb el bell llogaret de Verdiola al fons.

    Baixant trenquem a la dreta seguint el PR com si anàrem a Pinos passant algunes casetes velles encara habitades i altres aturades en el temps acabant aquesta llarga passejada.




SEGONA RUTA: COLLADO DE CARDOS

Aquesta ruta de prop de 12 km i +700 de desnivell aproximat comença al camí de Cardos.
Deixem el cotxe a l'ermita dels Lleus i començarem la ruta gaudint d'un paisatge humanitzat plé de bancals qu encara són treballats per la gent de Benissa. Abans d'arribar a la casa de Cardos,veurem a mà dreta un camí que es transforma en senda i es capbussa fins al barranc. Us recomane que abans de girar a la dreta feu uns metres cap a l'esquerra per veure el toll,tota una sorpresa enmig de tanta pedra que de vegades porta aigua fins a l'estiu.
    Tornem enrere i anem en direcció contrària fins a la paret del barranc de l'estret i prendrem una forta pujada pel costat del tallat on començarem a veure alguna fita de pedra i pintura roja que ens acompanyarà uns kikòmetres.
    En passar una revolta a la dreta anirem fitxant-nos perquè a l'esquerre trobarem marques que ens faran remuntar cap a la Pedrissa per dins d'una bonica pineda i on podem anar parant per gaudir de les vistes i a l'hora agafar aire perquè el desnivell és considerable.
    Seguint les fites de pedra i les marques roges, cap amunt fins al Bancal Sirol girarem a mà dreta a la recerca del PR de Pinos. Creuarem els bancals i en passar la cadena girarem cap a la dreta de l'estret i de seguida a l'esquerra agafant a dretes el segon camí que ens portarà a un bucòlic sender. En passar uns bancalons mig treballats agafarem la pista a dretes i tornarem cap a munt per un camí d'asfalt vell en cerca del sender del Collado de Cardos que ens oferirà vistes de la badia de Moraira i d'Eivissa en els dies més clars.
Després ja pel camí de baixada una senda de ferradura ens portarà fins al camí de Cardos però abans ens desviarem uns metres a mà dreta per trobar un miradoret des d'on tindrem la millor vista de l'estret de Cardos.
     Seguint la pista 3 km per l'esquerre aplegarem fins al nostre vehicle.





TERCERA RUTA: COVA DE L'ARC-RACÓ

Aquesta ruta d11 km i +700 de desnivell aproximat comença a cases de Bèrnia i anirem cap al forat per la pista forestal fins a la font també coneguda com la de Cabanes. Quan arribem a la font pujarem les escales cap al forat. Aquest camí va inclinant-se lleugerament quan ens acostem a les penyes i ja cap al forat el pendent serà més acusat,uns quants metres abans de creuar-lo continuarem recte per sota del crestall de la serra.
   Després d'una estona passarem un runar,si alcem el cap,veurem l'espectacular arc de pedra i tot seguit pujarem per l'esquera per evitar el runar.
En arribar a la cova ens trobem amb una paret des d'on penja una corda que utilitzarem per escalar cap a la sala descoberta que hi ha on podrem agafar aire pur per contemplar totes les muntanyes que hi ha a la zona a través de l'impressionant arc.
Si pugem a la part alta a mà dreta,veurem una balma des d'on podrem accedir dins de dues sales més on trobarem estalactites i altres formacions geològiques.

    Una vegada acabada la visita destreparem de la Cova de l'Arc buscant la senda de la font i girarem cap a la dreta. Fent camí passarem per pujades i baixades fins als Frares,unes boniques roques col.locades verticalment al costat del camí.
La senda va perdent-se però cap a la dreta continuarem per un caminet que puja per una senda de ferradura i al cap d'una estoneta arribarem al Racó d'Omar.

    Aquesta llengua de terme benisser situada a la part de la solana de Bèrnia ens ofereix vistes cap a la Serra Gelada,la Badia d'Altea,el Puig Campana,el Ponoig,etc.  Tornarem enrere i després de la llarga baixada arribarem al Camí de la Pedrera que ens permetrà seguir per la banda esquerra de la serra gaudint de la microreserva natural de la zona.
En arribar a la corba tornarem a girar cap a l'esquerre i seguirem per un sender ombrívol amb una suau pujada envoltada d'uns marges de pedra espectaculars.
Aplegant a l'encreuament tornarem a girar cap a l'esquerre en direcció a la Font i,tot seguit, continuarem per la pista cap a Cases de Bèrnia finalitzant aquesta última passejada.


BIBLIOGRAFIA:
ELS NOMS DE LLOC DE BENISSA I FENT CAMÍ.

dissabte, 9 de febrer de 2019

De ruta pel barranc de l'Estret i Canelles









Aquesta ruta discorre per la partida de Canelles i en gran part per dins del barranc de l'Estret.
La partida de Canelles està situada molt prop del Mascarat i tot i que molta gent pensa que està situada dins del terme de Calp o Altea están equivocats ja que està dins de l'ampli terme Benissenc.

Per carretera dista a 13 km de Benissa i accedirem per la carretera n-332 a l'altura de l'antic abocador de Calp.
Passem les runes de l'antiu abocador i abans de passar el túnel de l'autopista vorem uns amplets on podem deixar el vehicle.
En passar l'esmentat túnel agafarem un tram de pista a mà dreta,just arribar a una corva a esquerres tenim el primer punt destacable,la bonica bassa dels Horts,una petita bassa de reg i la qual trobarem després d'entrar a dretes pel costadet d'una sèquia de terra.
En passar la bassa a mà esquerra ens trobaret una senda que puja i després baixa cap al barranquet,passem una zona de bancals i en arribar a la pista anirem cap a l'esquerra per un camí asfaltat,mentre baixem girarem la vista a mà dreta admirant el bonic lloc de bancalets,pins i el profund barranc.

Després cal parar atenció i agafar un senderol a mà dreta abans de que s'acabe l'asfalt,la senda serpentetja i baixa fins el barranc,abans d'arribar al llit del mateix podem gaudir d'un bell forn de calç.
Seguim a mà dreta per una senda que va per dins del barranc i després d'una estona arribarem al Toll Llir,gaudirem d'ell i de l'espectaculars parets.
Al costat del Toll trobarem un xicotet passet per uns escalons de pedra i de seguida a mà esquerra pujarem per un barranquera empinada,gaudirem de la verdor d'eixa zona i anirem muntant fins a arribar a una pista on a mà esquerra tenim les runes del Mas de Fuertes,després anirem pista avall i en arribar de nou al barranc entrarem a mà dreta novament dins d'ell.
Anirem entre pedres fins a arribar al Toll i seguirem el barranc gaudint de l'ombria del barranc i de les boniques formacions de la zona fins a arribar a la planta de transferència de Calp i on agafarem el camí d'asfalt per una forta pujada fins a arribar a on tenim aparcat el nostre vehicle.

P.D: ahí teniu un vidiet del barranc de Canelles després d'un bon episodi de plutges


dijous, 6 de desembre de 2018

Tossalet de la Ràpita



Feia temps que tenia pendent una passejada per la zona de la Ràpita-Albinyent i l'altre dia per fi va aplegar el dia,coneixia la zona de passada amb la bici de muntanya però volia tornar per a conèixer més a fons la zona.

Comentar que hi han pistes amples,pistes estretes,senders i molts camins que no tenen eixida,bé perquè hi donen a bancals i d'altres perquè donen a casetes.

Prop de 3 horetes vaig estar per la zona més verda de Benissa,tant a prop i tant lluny a la vegada del poble i que es deuria valorar i protegir ja que ha estat moltes voltes a punt d'urbanitzar-se i per sort sempre s'han aturat.





Hi han multitud de pinades i raconets encantadors


 

Des de la part baixa es de la Ràpita es veu perfectament els començaments de les serres d'Oltà i Bèrnia

Aquest camí és el més empinat de tota la Ràpita i es veu només ixes de Calp cap a Benissa per la nacional si mires a mà esquerra,mira si la zona ha estat amenaçada per les urbanitzacions que açò és un vial enorme i té clavegeram i tot.



Ja per últim unes fotos de la casa de la Ràpita que està pegada al camí dels Lleus i que per desgràcia està en un estat de complet abandó i deplorable,l'únic que vaig vore prou bé encara va ser el gran aljub que té.
 


Pel seu interés reproduisc l'article del llibre ELS NOMS DE LLOC DE BENISSA de Joan Josep Cardona Ivars i Maria José Cardona Ibáñez:

La partida de la Ràpita,també coneguda com "Tossal de la Ràpita" dona origen a una gran propietat agrícola que pertanyia en temps a Antoni Torres Orduña amb una superfície de 307 fanecades. Té entrada pròpia en l'Onomasticon de Coromines, vol. VI, 340. La seua etimologia descrita en aquella entrada és àrab i significa lloc on residien guerrers amb la missió de llançar campanyes ofensives en terra cristiana. El Tossal, molt enlairat i amb bones condicions per a vigilar, fou terreny idoni per a construir edificacions dedicades als menesters al.ludits.



També hi ha un article d'INFOBENISSA molt interessant:

dissabte, 18 d’agost de 2018

Font de Paratella

Per anar a la Font de Paratella, no vaig a descobrir Amèrica ara, sols cal seguir la carretera que va de Benissa a Sant Jaume o Benimarco i en passar sobre el túnel del trenet desviar-se cap a la dreta (ruta verda). Jo en canvi, havia de fer unes coses a dalt del Tros de Santa Anna, em vaig desviar pel camí del Quisi (ruta roja). Esta volta és més llarga, però també més tranquil·la i amb millors vistes que l'altra, segons el meu parer. Per enllaçar amb la ruta verda sols vaig haver de desviar-me a l'esquerre en aplegar a dalt del Tros dels Grumers i seguir recte fins la carretera de Sant Jaume. A la tornada vaig seguir la vella carretera de Benimarco, evitant així novament el trànsit.



El paisatge s'encarrega de recordar-nos que la tardor del nostre poble i de bona part de la de la Marina no ve donada pels grocs i ocres de roures, fleixos i aurons, sinó pels dels pàmpols dels ceps que omplin tot el la vista pot abastar.


Si mireu bé pels màrgens de terra trobareu una de les "perles" de la tardor-hivern, les violetes (Viola arborescens).


Després d'una bona baixada i pujada se'ns apareix la font baix l'ombra d'un bon xop (Populus nigra), la foto està presa d'un poc més avall. En realitat, per aplegar al canó d'on brolla l'aigua cal baixar uns escalons. Segons es diu esta font és molt cabalosa i de segur que per este motiu la partida ha estat habitada des de l'antiguitat. Al seu voltant han aparegut restes romanes, àrabs i és una de les poques partides del nostre terme que es menciona al llibre del Repartiment. Una nota, no sé si era perquè l'asil tenia alguna part en ací, però el ben cert és que quan encara estava en una de les cases "dels rics" del carrer Desemparats la dona encarregada de llavar la roba l'havia de dur a rentar ací. Imagineu-s'ho.



Un dels tants server (Sorbus domestica) que creixen a la vora del camí. Observeu la gradació de tonalitat de les fulles de dalt a baix. Bonic, no?



Ja de tornada, en plantar-me dalt del pont del trenet, em ve a la memòria el que es comenta a l'estudi sobre el Sinclinal de Benissa sobre este punt. A banda d'estar sobre la divisòria de les aigües que drenen al Barranc del Quisi o al Barranc de L'Horta, fixeu-se que un acaba a Calp i l'altre, a través del Gorgos, a Xàbia, sóm testimonis presencials de com un braç del primer, més jove i actiu, va capturant ("menjant-se") un braç del segon, més antic i que ha quedat estancat en una estructura geològica anterior a la formació del sinclinal. Per si faltava poc, en fer el túnel una bona part de les aigües que abans anaven al Nord ara ho fan al Sud. (l'última foto mira cap a l'altre costat)




No és que haguera rosada, com tots sabreu el blanc del camp ve donat pel ravanell (Diplotaxis euricoides).


En resum, una bona passejada.
Publicat en el blog De Jardí el 29-11-2012

diumenge, 11 de març de 2018

Per la Pedrissa i l'ombria de Bèrnia

diumenge, 18 de febrer de 2018











Aquesta ruta per a mi és de lo milloret del terme de Benissa llevat de crestejar Bèrnia que és lo més.
Començem als Lleus Dani,jo i Soriano aquesta ruta que tens un poc de pista al principi per anar calfant les cames per a lo que vé després,que no és poquet,la pujada per la Pedrissa cap a la cantera de Bèrnia,estem parlant d'una pujada llarga amb pauses però per un terreny incòmode,abrupte i encara més dur si cap a l'estar humit el terreny per la rosada i després de molts dies de fred i pluges.

Passar pel barranc de l'Estret mai et deixa indiferent,imposa i no sol tindre aigua llevat d'algún toll però quan baixe per allí aigua a tope té que ser un espectacle.
Agafem la senda després de passar la pujada i passar la primera curva a dretes,de seguida trobem una vella fita i unes marques amb spray roig,ahí comença lo bó i enfiles cap amunt arrimat a una discreta pinada i on conforme pujes et falta la respiració i notes un gran silenci només trencat pel lleu soroll que s'escolta des de molt lluny de l'autopista.
Una vegada acaben els pins ja vé tot pedra i lo més difícil de la ruta on tens que anar fixan-te amb les marques de fang i alguna fita disseminada i vas pujant poc a poc i en una estona estas en la cantera de Bèrnia.
Allí prop d'ella i en la mateixa cantera fem una paradeta de rigor per a quatre fotos i per a observar les fantàstiques vistes cap a Oltà,la Solana,el cap d'Or i inclús cap les illes d'Eivissa i Formentera.

Després ja vé pràcticament tot baixada i enfilem pel camí de la cantera per l'ombria gaudint de les fabuloses vistes,baixem cap avall per la senda de l'ombria que cada volta m'agrada més i en passar el barranquet ens endinsem per la senda que va pels bancalets de Pinos i va arrimada al Collado de Cardos,fabulosa senda també que després de la nit tenia molts raconets blanquets i escarxats.
Eixim a la pista i pujem per l'asfalt buscant la senda dek jabalí i trotem fins a arribar al cotxe completament la ruta en poc més de dos horetes i havent fet algo més de 12 km i algo més de 600 metres de desnivell possitiu.

dijous, 14 de desembre de 2017

La falda d'Oltà i Canelles

El terme de Benissa és tan extens i divers que tens de tot en pocs kilòmetres.
L'exemple és l'altre dia que vaig començar a caminar des de la zona del Mas dels Horts en la zona de Canelles i vaig passar l'encissadora bassa dels Horts i en un no res estava gaudint de les pistes i sendes de la cara sud d'Oltà,una zona ombrívola tot i no estar al nord,vaig pujar per una sendeta fins a prop del barranc de la Canal i ja després pel PR vaig baixar novament fins Canelles passant per la finca Pastor i vaig gaudir de lo bonic que es veu l'estret de Cardos,les Pedrisses i el crestall de Bèrnia,tot una meravella per als sentits.
Després vaig continuar la passejada per la pista de Canelles i després per sendetes amagades entre les pinades.





dissabte, 5 d’agost de 2017

Ruta fentmarxa pel terme de Benissa


Aquesta ruta no és actual però al discòrrer quasi tota per terme de Benissa no volia deixar l'oportunitat de donar-li difussió.
Va ser una gran ruta caminant de 38 km la que vam fer jo,Santi,Miguel i Salva.
L'idea era anar a Bèrnia des del poble tocant el mínim d'asfalt i eixim passades les 7'30 del matí des del carrer Calp pel camí Orxelles i passant pels encissadors llavadors d'Orxelles i Núsols,creuem la n-332 i agafem una estona la carretera de Bèrnia fins a agafar el camí dels Lleus.

Baixem un kilòmetre i en tornar a anar prop de l'autopista la creuem per baix a l'altura d'Albinyent i agafem la pista que una estona més endavant torna a creuar l'autopista i apleguem novament al camí dels Lleus.Reculem un trosset cap enrere i agafem el camí Vell de la Ràpita,anem baixant per les pistes d'esta oblidada i bonica zona Benissenca eixint a l'encreuament del camí de la Sorra i anem a buscar el camí dels Lleus i en aplegar prop de l'ermita tornem a creuar l'autopista i agafem el camí de Cardos i anem marxant per la pista a poc a poc.

Esmorzem prop de la casa de la Por just on comença la senda del Collado de Cardos,continuem pel camí i en passar una casa restaurada agafem un camí a mà dreta i en passar la cadena baixem cap al Barranc Salat passant la casa del Pomero.
Creuem el barranc i començem a pujar la senda que passava la Perimetral amb molta calma ja que té un fort desnivell i quan acaba la senda és tot pedra i anavem seguint fites de pedres,al final prop de la cantera es torna novament el camí en senda i apleguem a l'esmentada cantera després de prop d'una hora de pujada.
Seguim la pista una estona en direcció a la microreserva però abans d'arribar a la curva agafem un vell sender que utilitzava la gent fa anys per a anar Altea la Vell,nosaltres no anem tant lluny i anem fins al Racó d'Omar i tot i l'intensa boira gaudim de les boniques vistes.
Reculem un bon tros la senda i agafem un tros fora de senda en direcció a la Cova de l'Arc,ens costa un poc trobar la senda i es que lo bó costa i començem a gaudir de totes les boniques i extranyes formacions rocoses,dels frares i sobre tot de l'espectacular cova de l'arc i on només pujar la corda i estar en la pre-sala és al.lucinant,després vam accedir a ella  i ens va meravellar a tots amb les estalactites,estalagmites i en passar un ratet allí vam eixir en direcció al forat a resguardar-mos la cada vegada boira espesa i allí vam pegar un mosset.







En acabar ens queda un llarg camí de tornada fins el poble i passem per la font de Cabanes-Bèrnia on tocarem un bon tros de terme de Llíber i Xaló. Passem cases de Bèrnia i ens dirigim cap a la zona d'acampada i després per Planisses en direcció Marnes i després passant pel Corral de Navarro baixem fins el tallafocs.
Una vegada a la pista després tornem cap al racó de carabou i ja poc a poc arribem a Benissa pel camí de Colorins aplegant un poc cansats i molt contents de la ruta que haviem fet i del gran dia que vam passar en la natura.

Entrada destacada

Toll Llur