dilluns, 2 de maig del 2022

Barranc de l'estret i Pinos

 

Després de les pluges del passat mes de març i abril encara queda un poc d'aigua per la part alta de Benissa.

Els tolls del barranc de l'estret s'han recarregat bé d'aigua i el del Serratx està espectacular.
L'abric de l'estret encara desaigua per les penyes de dalt,la zona de Verdiola,de les cases del Cantal,l'ombria de Bèrnia tenen un verd aclaparador.
Visiteu Bèrnia i les partides ja que estan espectaculars!

 















dimarts, 25 de maig del 2021

Ruta pel Cocoll,la llacuna i fi d'etapa a Benigembla

 









 



Ruta llargueta que feia temps que estava mirant com fer-la.

Començe just on comença la senda del Corral Nou cap amunt,feia un dia núvol i el terreny estava humit,cosa que em fa pensar fer primer el tram més delicat de pujada.

Passe l'aljub i cap amunt,la boira per moments dificulta un poc la visibilitat per en arribar al pla d'en moragues la cosa es veu algo més clara,com la ruta es presentava llarga descarte pujar al cim.

Baixe cap al pla d'aialt per la llarga pista,em prenc un gel i trote gaudint del tranquil paisatge del pla d'aialt,admirant les vistes de la Xortà,la penya del Castellet i la Serrella allà al fons,quanta bellesa i no saps cap on mirar.

Agafe un tram del gr-330 cap a Castell de Castells però jo anava mirant els encreuaments per a agafar una pista cap a la llacuna,vaig atent i agafe una pista que va pujant,passe una cadena i deduïsc que és la que dona a la carretera passant el pla de Petracos.

Arribe a la zona de la llacuna i passes uns trams de puja i baixa,tornen les boires i una tímida pluja li dona un toc fantasmagòric als paratges en un dia de solitud per la muntanya,dia de pau.

Després toca una pujada forta,baixada i novament una pujada llarga de formigó que després ja és tot baixada fins arribar al riu,allí vé el tram de carretera que no es podia evitar,es fa llarg i vaig atent als entradors a mà esquerra ja que busque el camí de les Solanetes.

Una volta a la pista que després es transforma en camí plàcid,llarg per el cansament i el qual em va divisar a la llunyania Benigembla,tan a tocar i prop però tan pesat com tots els finals de les llargues rutes.

Vec marques de nous senders locals marcats cap al Cavall Verd/Serra del Penyó i la cova de la cistella.

En arribar al poble,passe un safareig,una àrea recreativa a vora riu i en no res arribe al cotxe completant una llarga ruta de 24 km amb cansament però amb la satisfacció d'haver acabat un repte que tenia en ment des de feia temps.


dimecres, 17 de març del 2021

3a ruta de la ruta dels Tossals de Benissa









Aquesta ruta puja tres cims del poble en una ruta,Tossal del Moro-Serrelars i el Cossi.

Començe prop del dipòsit de Senija anant pel camí Vell de València fins a la senda que et puja al Tossal del Moro(389 msnm)
Una vegada allí baixe cap a la casa Canela i puje cap al cim dels Serrellars (432 msnm) passant abans per l'avenc del Mort-Mallada Verda.
Després baixe cap a les cases del Soberano i pel sender de la Mallada Verda vaig cap a la pista,tot seguit gire a agafar el sender que va cap al Tossal del Cossi on faig cim (294msnm) i després tire enrere i baixe per la senda que et baixa fins al Pou de Canor i pel caminet fins al cotxe.

track del wikiloc:

dimecres, 24 de febrer del 2021

Segon ruta dels Tossals de Benissa,el del Cossi i el cuco.







 



Segon ruta de la ruta dels tossals de Benissa i en aquest cas el més baixet(294 msnm)i modest del poble. Això sí,vistes de qualitat no en falten perquè veus el Tossal del Moro,les Bassetes,els Serrellars,Bèrnia,la Solana,etc.

Començe al pou de Canor i pel barranquet puje cap amunt,cal parar atenció als 300 i pocs metres en agafar el sender de la dreta,després continue fins la pista on gire a la dreta i avançe 600 metres fins arribar a una costereta que va dalt del tossalet del Cossi.
Després torne enrere i cap avall passant una casa en runes,tot seguit una baixada empinada que és on està el cuco/casup de pedra de la foto.
Després torne a la senda que després es torna pista fins a arribar al camí vell de valència on ja s'alterna asfalt i sendes fins arribar al pou de Canor completant aquesta passejada.

dimecres, 10 de febrer del 2021

Primera ruta dels tossals de Benissa, el Tossal de Navarro

 




Vaig a anar recopilant tots els tossals del poble que no estiguen urbanitzats.

Començem amb el tossal de Navarro:

1a ruta dels Tossals de Benissa.
Començe pel tossal de Navarro(686 msnm) que està eclipsat pel cim del Castellet de la Solana que només té prop de 40 metres més.

Ixc del Rafalet, busque la senda que dona a les escaletes del tallafocs on continue per ell passe mirador i puje fins la casa Vicenta,baixe pista cap al tossal de Navarro on faig cim i baixe per la senda del corral de Navarro fins al tallafocs.
Per últim agafe el sender del camí Teulera acabant aquesta ruta.

Segons el fabulós llibre de ELS NOMS DE LLOC DE BENISSA dels Cardona comenta que així és conegut el primer tossal de la muntanya de La Solana. Mai hem trobat el cognom Navarro com habitual de Benissa i les hipòtesisetimològiques estan obertes a totes les especulacions. Jaume Pastor cita a Jaume Navarro en document de 1516 com a llaurador que compra a la baronia un terreny. No considerem es tracta d'aquest indret per quan era del comú de Benissa. 


Track de la ruta al wikiloc:

https://www.wikiloc.com/trail-running-trails/rafalet-tossal-de-navarro-rafalet-65178296

dilluns, 1 de febrer del 2021

Ruta pels vells camins a Bèrnia des del Collado

Bona ruta de 21 km i prop de 800 metres de desnivell la que ens vam marcar jo,Xavi Tro,Katrin i Dani el passat diumenge,eixim de nit des del Collado en direcció als Molins,després ens dirigim cap al Pou de Llíber a buscar la vella senda del barranc de Carretes,camí de gran bellesa oblidat que ens va portar al Cau després de passar per bonics racons com el pouet de Flores.
Seguim en direcció al Tossal de l'Aspre passant per la també bonica i ombrívola senda del Cau que comença un poc més amunt de les Cases de Calito.
Abans d'arribar a la senda que va de la Setla del Cau a Pinos veiem que están els riscos i creuem ràpid i sigilosament per dins d'ells.
Tot seguit toca baixar cap a Pinos mirant a vore el vell sender que va a Marnes que trobem abans de les últimes revoltes,el sender també molt poc transitat al principi es manté prou bé però en arribar a la part del barranc de l'Estret es perd per la manca de fites i per les escarbades dels porcs senglars cosa que ens fa perdre-mos una estona però a la fi trobem la senda que puja des d'un corral fins a passar pel costat d'una casa.
Exim al camí de Marnes i en passar la vella escola agafem la pista que va  a Bèrnia però només veiem la senda que va a Planisses l'agafem i després baixem cap a la Font del Cau i agafem el ramal que ens porta fins al corral de Navarro.
Després ja tocava baixar pel senderol, a continuació pel tallafocs i al final cap al racó de Carabou acabant un matí divertit amb sendes estretes,punxoses,trams de pista,alguns d'asfalt i resumint uns bonics paisatges que recomane a tots els agossarats que vullguen un poc d'aventura per sendes no marcades,això sí,aprofite per demanar a qui li pertoque un bon netejó de sendes.
Salut i muntanya!





                                            Capçalera del barranc de l'estret


                                            La Solana/Lloma Llarga des del camí del Cau


                                            Creuant la tancada senda del barranc de Carretes


                                            El barranc de Carretes


                                            El pla de Llíber des de la distància

                                           La zona del pouet de Flores amb colors de tardor.
                                          

                                           Panoràmica de Bèrnia des de Marnes



                                           


                                            Només ens va faltar la cervesa
 

dilluns, 28 de desembre del 2020

 

Per la zona ombrívola benissenca de Bèrnia

La ruta d'avui curteta però molt interessant,hem fet Cases de Bèrnia-Font de Bèrnia-Forat-Cova de l'Arc-Frare-Camí de la Pedrera-Berdiola-Font de Bèrnia-Cases de Bèrnia.
Doncs això,hui Talo i jo hem decidit a anar a buscar la Cova de l'Arc,havia vist moltíssimes fotos,m'havien parlat molt bé d'ella però voliem estar insitu allí,i estar no hem estat dins perquè no hem agafat ni frontal ni llum....hui la tecnologia pareixia no estar del nostre costat ja que a Talo se li ha trencat la càmera digital i jo anava sense bateria així que ens tindrem que conformar amb les fotos del meu cutremòbil de 2 megapíxels... Un poc abans de les 9'30 hem començat a Cases de Bèrnia en direcció cap a la Font i Forat,això sí per la carretera a l'última pujada hi havia un cotxe que es veu que portava peix o tenia pressa ja que anava pegant-mos llumades i pitant(total ha arribat a Cases de Bèrnia 20 segons abans ja que al final m'ha avançat),pareix que hi ha gent que va massa estressada a la muntanya i això no es bò.
Bo,a lo que anava,xano-xano pujant cap al forat i en poc més de mitja hora ja estavem prop del Forat on hem saludat des d'allí a gent que anava per la cresta de Bèrnia i allí hem retrocedit uns metrets com molt bé explica el llibre Fent Camí i ja a buscar la senda mig perduda que va en busca de la Cova.
Un trosset cap amunt i un trosset cap avall i en un no res ja estavem a la Cova,això sí després de pujar per un runar empinadíssim....el dia de moment estava tranquil fins allí on ha començat a bufar el vent prou gelat. Ens hem enfilat a passar l'Arc,això sí,hi ha que pegar una trepadeta que no és massa complicada però de baixada la cosa no es veu tan fàcil però hi ha una corda que ajuda molt a gent porigosa com jo...
Dins de l'Arc les vistes són espectaculars i veiem Segària i altres serres de la zona,el dia estava núvol però també es veia des de Bèrnia l'illa d'Eivissa. Després de les fotos de rigor a creuar el runar i passar prop del Frare ja hem anat buscant la senda mig perduda en direcció al Mascarat per la carena rocosa de Bèrnia. Després a poc a poc ha anat desapareixent la senda i hem anat una estoneta camp a través però a la fi hem vist la senda que va des del camí de la Pedrera en direcció al Mascarat però nosaltres hem agafat cap a l'esquerra en busca del camí de la Cantera i ja cap a Berdiola i a buscar novament la Font per la senda de ferradura.
A la fi un poc més de 3 hores de ruta i properament tornarem a entrar a la cova i a fer el runar i també a buscar la creu del Mascarat.

dimarts, 14 d’abril del 2020

Bèrnia


He decidit pujar aquest fil perquè estava un poc oblidat per la part baixa del bloc i encara no tenia crònica,tinc una gran quantitat de fotografies i Bèrnia s'ho mereixia. Que dir de Bèrnia,és una serra encisadora,meravellosa i amb parets espectaculars,gran i afilada cresta i amb una nevera algo desconeguda,els teixos,és la serra que separa les dos Marines,la que quasi sempre té enganxades nuvolades,temporals i boires i de la que hi han moltes històries de bandolers. Doncs a Bèrnia hi han unes quantes rutes encara que la més coneguda és la circular que ix des de les Cases de Bèrnia i pots o bé pujar pel Fort i després baixar pel Forat o també fer-la al contrari i en eixa ruta es sol tardar en fer els 8 km unes 3 hores i 30 minuts aproximadament depenent de la marxa i de l'estat físic de cadascú. També està l'opció de fer la circular i cim del matxo(1.129 metres i 11 km de distància)on pujes 300 metres pel costat d'un runar en algo més d'una hora i al final hi ha un paset un poc aeri però fa poc han posat una cadena i es passa millor tardant una horeta i mitja entre pujar i baixar. Després també està l'opció de pujar a Bèrnia per Altea la Vella que és la que utilitza la gent de la Marina Baixa i també hi han altres zones molt boniques com la zona de Verdiola(antigament es deia a Bèrnia Verdiola per la gran quantitat de verd que hi tenia) i el camí de la Cantera ja en la part de Benissa i també com a cas curiós hi ha una zona anomenada Racó d'Omar en la part de la Marina Baixa que perteneix al terme de Benissa. A un enllaç del Racó de Xavi trobareu més informació:
Altres enllaços interessants de Bèrnia a google:

dilluns, 23 de març del 2020

Doble ruta

Doble ruta voltant Bèrnia des de Pinos i a Laguar pel Collado de Garga,font de la Mata i Petracos













Dos últimes rutes preparatòries per a la marató Perimetral.
El diumenge Xavi i jo vam fer una ruta de 22 km i prop de 1000 de desnivell eixint des Pinos cap al collado de Cardos per a enlairar-mos per dins del barranc de l'estret fins a buscar el sender que et puja per la Pedrissa fins a la cantera,tot seguit vam buscar la bonica senda de ferradura que et puja al racó d'Omar i tot seguit pel Passet baixem cap al pinar de Calces.
Trotem a estonetes i arribem l'àrea recreativa de la Font de la Barca on veiem molta gent,cotxes sobre tot a la zona de les cases.
Pujem cap a la fort passant per la font del Runar.
Fem una paradeta i baixem cap a la Font passant per cases de Bèrnia que també estava atapeït de gent.
Omplim d'aigua a la font de Cabanes i a baixar cap a l'ombria passant pel bell llogaret de Verdiola.
Una vegada passem la cadena agafem el senderet que ens porta al cotxe acabant la passejada trotadora en 5 hores.

------------
La ruta del dilluns ha sigut en solitari per la zona de la Vall de Laguar,he fet uns 13 km eixint des del Collado de Garga en direcció a la font de la Mata però abans d'arribar a l'esmentada font  he agafat un sender local que baixa cap a Petracos.
Una volta he creuat el riu he seguit per dins d'ell a buscar una pista que puja a vore si donava cap a Laguar,he fet una bona pujada i en arribar quasi dalt m'he vist a un estranger que m'ha dit que era propietat privada,jo li he dit que no hi havia cap senyalització i he baixat cap al riu novament i pel sender cap amunt de nou fins a arribar a la Font de la Mata on he fet una paradeta relaxant amb banyet de peus inclós observant la serra del Cocoll,la Serrella i altres muntanyes de la zona.
Tot seguit cap amunt i després per pista fins al lloc d'eixida completant en 3 hores una ruta caminadora/corredora en un dia molt asolellat però marcat per les fortes ràfegues de vent.

dijous, 1 d’agost del 2019

Article del llibre de festes. RUTES DESCONEGUDES PER BÈRNIA


Per fi m'he animat a escriure un xicotet article al llibre de festes de Benissa.
Com no tot el món té accés al llibre el posaré ací amb les fotos per a donar-li difussió.

-----------------


L'ombria de Bèrnia i la Pedrissa són les dues partides benisseres de les quals gaudirem en aquest article.
L'ombria és la part de la serra que fita amb Xaló i Llíber,és la part més verda,ombrívola,bonica i amb raconets més ressenyables.
La Pedrissa és la part de la solana,zona de muntanya pobra de vegetació arbòria. És la cara més tranquil.la i silenciosa,en la qual poques vegades et trobes amb algun senderista.
Aquest racons són desconeguts per molta gent del poble i amb aquest escrit pretenem donar-los a conèixer.
Per la part més ombrienca discorrre el PR-CV 436,que ix des de Pinos i que parcialment recorre les rutes que explicarem.

PRIMERA RUTA: LA PEDRISSA

Aquesta ruta de més de 8 km i +600 de desnivell positiu aproximat comença en el deliciós paratge de l'ombria de Bèrnia; ens dirigirem cap a Pinos i per a acurtar-la recomane accedir a l'inici del camí del barranc de l'estret on després de passar unes revoltes descendents deixarem el vehicle a un ample a mà esquerra,just abans de la cadena.
Allí a la pineda,començarem a seguir el PR uns metres en direcció a Bèrnia,i en arribar a una casa en runes girarem a l'esquerra per un assagador que creua uns bancals fins a trobar-nos un xicotet bosquetó.

Passarem pel costat d'unes penyetes imponets i en una estona haurem aplegat a la zona del Bancal Sirol, on ens aturarem per gaudir de les fabuloses vistes cap al Cap d'Or, Canelles i les pinades d'Oltà.
Despres, agafarem el sender de la dreta que puja suaument passant dos barrancs, el de les Alfàbegues i el de la Malladeta de Matapoll amb els seus forns de calç que es troben molt prop de la senda.
    Seguim pujant i després d'una bona estona passarem un aixopluc i un pou: ja estarem a la vella pedrera de Bèrnia.
    Continuem per la pista de l'ombria,a mà dreta observarem la zona per la qual hem pujat i a l'esquerra la part més verda de Bèrnia amb el bell llogaret de Verdiola al fons.

    Baixant trenquem a la dreta seguint el PR com si anàrem a Pinos passant algunes casetes velles encara habitades i altres aturades en el temps acabant aquesta llarga passejada.




SEGONA RUTA: COLLADO DE CARDOS

Aquesta ruta de prop de 12 km i +700 de desnivell aproximat comença al camí de Cardos.
Deixem el cotxe a l'ermita dels Lleus i començarem la ruta gaudint d'un paisatge humanitzat plé de bancals qu encara són treballats per la gent de Benissa. Abans d'arribar a la casa de Cardos,veurem a mà dreta un camí que es transforma en senda i es capbussa fins al barranc. Us recomane que abans de girar a la dreta feu uns metres cap a l'esquerra per veure el toll,tota una sorpresa enmig de tanta pedra que de vegades porta aigua fins a l'estiu.
    Tornem enrere i anem en direcció contrària fins a la paret del barranc de l'estret i prendrem una forta pujada pel costat del tallat on començarem a veure alguna fita de pedra i pintura roja que ens acompanyarà uns kikòmetres.
    En passar una revolta a la dreta anirem fitxant-nos perquè a l'esquerre trobarem marques que ens faran remuntar cap a la Pedrissa per dins d'una bonica pineda i on podem anar parant per gaudir de les vistes i a l'hora agafar aire perquè el desnivell és considerable.
    Seguint les fites de pedra i les marques roges, cap amunt fins al Bancal Sirol girarem a mà dreta a la recerca del PR de Pinos. Creuarem els bancals i en passar la cadena girarem cap a la dreta de l'estret i de seguida a l'esquerra agafant a dretes el segon camí que ens portarà a un bucòlic sender. En passar uns bancalons mig treballats agafarem la pista a dretes i tornarem cap a munt per un camí d'asfalt vell en cerca del sender del Collado de Cardos que ens oferirà vistes de la badia de Moraira i d'Eivissa en els dies més clars.
Després ja pel camí de baixada una senda de ferradura ens portarà fins al camí de Cardos però abans ens desviarem uns metres a mà dreta per trobar un miradoret des d'on tindrem la millor vista de l'estret de Cardos.
     Seguint la pista 3 km per l'esquerre aplegarem fins al nostre vehicle.





TERCERA RUTA: COVA DE L'ARC-RACÓ

Aquesta ruta d11 km i +700 de desnivell aproximat comença a cases de Bèrnia i anirem cap al forat per la pista forestal fins a la font també coneguda com la de Cabanes. Quan arribem a la font pujarem les escales cap al forat. Aquest camí va inclinant-se lleugerament quan ens acostem a les penyes i ja cap al forat el pendent serà més acusat,uns quants metres abans de creuar-lo continuarem recte per sota del crestall de la serra.
   Després d'una estona passarem un runar,si alcem el cap,veurem l'espectacular arc de pedra i tot seguit pujarem per l'esquera per evitar el runar.
En arribar a la cova ens trobem amb una paret des d'on penja una corda que utilitzarem per escalar cap a la sala descoberta que hi ha on podrem agafar aire pur per contemplar totes les muntanyes que hi ha a la zona a través de l'impressionant arc.
Si pugem a la part alta a mà dreta,veurem una balma des d'on podrem accedir dins de dues sales més on trobarem estalactites i altres formacions geològiques.

    Una vegada acabada la visita destreparem de la Cova de l'Arc buscant la senda de la font i girarem cap a la dreta. Fent camí passarem per pujades i baixades fins als Frares,unes boniques roques col.locades verticalment al costat del camí.
La senda va perdent-se però cap a la dreta continuarem per un caminet que puja per una senda de ferradura i al cap d'una estoneta arribarem al Racó d'Omar.

    Aquesta llengua de terme benisser situada a la part de la solana de Bèrnia ens ofereix vistes cap a la Serra Gelada,la Badia d'Altea,el Puig Campana,el Ponoig,etc.  Tornarem enrere i després de la llarga baixada arribarem al Camí de la Pedrera que ens permetrà seguir per la banda esquerra de la serra gaudint de la microreserva natural de la zona.
En arribar a la corba tornarem a girar cap a l'esquerre i seguirem per un sender ombrívol amb una suau pujada envoltada d'uns marges de pedra espectaculars.
Aplegant a l'encreuament tornarem a girar cap a l'esquerre en direcció a la Font i,tot seguit, continuarem per la pista cap a Cases de Bèrnia finalitzant aquesta última passejada.


BIBLIOGRAFIA:
ELS NOMS DE LLOC DE BENISSA I FENT CAMÍ.

Entrada destacada

Barranc de l'estret i Pinos

  Després de les pluges del passat mes de març i abril encara queda un poc d'aigua per la part alta de Benissa. Els tolls del barranc de...