dijous, 6 de desembre de 2018

Tossalet de la Ràpita



Feia temps que tenia pendent una passejada per la zona de la Ràpita-Albinyent i l'altre dia per fi va aplegar el dia,coneixia la zona de passada amb la bici de muntanya però volia tornar per a conèixer més a fons la zona.

Comentar que hi han pistes amples,pistes estretes,senders i molts camins que no tenen eixida,bé perquè hi donen a bancals i d'altres perquè donen a casetes.

Prop de 3 horetes vaig estar per la zona més verda de Benissa,tant a prop i tant lluny a la vegada del poble i que es deuria valorar i protegir ja que ha estat moltes voltes a punt d'urbanitzar-se i per sort sempre s'han aturat.





Hi han multitud de pinades i raconets encantadors


 

Des de la part baixa es de la Ràpita es veu perfectament els començaments de les serres d'Oltà i Bèrnia

Aquest camí és el més empinat de tota la Ràpita i es veu només ixes de Calp cap a Benissa per la nacional si mires a mà esquerra,mira si la zona ha estat amenaçada per les urbanitzacions que açò és un vial enorme i té clavegeram i tot.



Ja per últim unes fotos de la casa de la Ràpita que està pegada al camí dels Lleus i que per desgràcia està en un estat de complet abandó i deplorable,l'únic que vaig vore prou bé encara va ser el gran aljub que té.
 


Pel seu interés reproduisc l'article del llibre ELS NOMS DE LLOC DE BENISSA de Joan Josep Cardona Ivars i Maria José Cardona Ibáñez:

La partida de la Ràpita,també coneguda com "Tossal de la Ràpita" dona origen a una gran propietat agrícola que pertanyia en temps a Antoni Torres Orduña amb una superfície de 307 fanecades. Té entrada pròpia en l'Onomasticon de Coromines, vol. VI, 340. La seua etimologia descrita en aquella entrada és àrab i significa lloc on residien guerrers amb la missió de llançar campanyes ofensives en terra cristiana. El Tossal, molt enlairat i amb bones condicions per a vigilar, fou terreny idoni per a construir edificacions dedicades als menesters al.ludits.



També hi ha un article d'INFOBENISSA molt interessant:

dissabte, 18 d’agost de 2018

Font de Paratella

Per anar a la Font de Paratella, no vaig a descobrir Amèrica ara, sols cal seguir la carretera que va de Benissa a Sant Jaume o Benimarco i en passar sobre el túnel del trenet desviar-se cap a la dreta (ruta verda). Jo en canvi, havia de fer unes coses a dalt del Tros de Santa Anna, em vaig desviar pel camí del Quisi (ruta roja). Esta volta és més llarga, però també més tranquil·la i amb millors vistes que l'altra, segons el meu parer. Per enllaçar amb la ruta verda sols vaig haver de desviar-me a l'esquerre en aplegar a dalt del Tros dels Grumers i seguir recte fins la carretera de Sant Jaume. A la tornada vaig seguir la vella carretera de Benimarco, evitant així novament el trànsit.



El paisatge s'encarrega de recordar-nos que la tardor del nostre poble i de bona part de la de la Marina no ve donada pels grocs i ocres de roures, fleixos i aurons, sinó pels dels pàmpols dels ceps que omplin tot el la vista pot abastar.


Si mireu bé pels màrgens de terra trobareu una de les "perles" de la tardor-hivern, les violetes (Viola arborescens).


Després d'una bona baixada i pujada se'ns apareix la font baix l'ombra d'un bon xop (Populus nigra), la foto està presa d'un poc més avall. En realitat, per aplegar al canó d'on brolla l'aigua cal baixar uns escalons. Segons es diu esta font és molt cabalosa i de segur que per este motiu la partida ha estat habitada des de l'antiguitat. Al seu voltant han aparegut restes romanes, àrabs i és una de les poques partides del nostre terme que es menciona al llibre del Repartiment. Una nota, no sé si era perquè l'asil tenia alguna part en ací, però el ben cert és que quan encara estava en una de les cases "dels rics" del carrer Desemparats la dona encarregada de llavar la roba l'havia de dur a rentar ací. Imagineu-s'ho.



Un dels tants server (Sorbus domestica) que creixen a la vora del camí. Observeu la gradació de tonalitat de les fulles de dalt a baix. Bonic, no?



Ja de tornada, en plantar-me dalt del pont del trenet, em ve a la memòria el que es comenta a l'estudi sobre el Sinclinal de Benissa sobre este punt. A banda d'estar sobre la divisòria de les aigües que drenen al Barranc del Quisi o al Barranc de L'Horta, fixeu-se que un acaba a Calp i l'altre, a través del Gorgos, a Xàbia, sóm testimonis presencials de com un braç del primer, més jove i actiu, va capturant ("menjant-se") un braç del segon, més antic i que ha quedat estancat en una estructura geològica anterior a la formació del sinclinal. Per si faltava poc, en fer el túnel una bona part de les aigües que abans anaven al Nord ara ho fan al Sud. (l'última foto mira cap a l'altre costat)




No és que haguera rosada, com tots sabreu el blanc del camp ve donat pel ravanell (Diplotaxis euricoides).


En resum, una bona passejada.
Publicat en el blog De Jardí el 29-11-2012

diumenge, 11 de març de 2018

Per la Pedrissa i l'ombria de Bèrnia

diumenge, 18 de febrer de 2018











Aquesta ruta per a mi és de lo milloret del terme de Benissa llevat de crestejar Bèrnia que és lo més.
Començem als Lleus Dani,jo i Soriano aquesta ruta que tens un poc de pista al principi per anar calfant les cames per a lo que vé després,que no és poquet,la pujada per la Pedrissa cap a la cantera de Bèrnia,estem parlant d'una pujada llarga amb pauses però per un terreny incòmode,abrupte i encara més dur si cap a l'estar humit el terreny per la rosada i després de molts dies de fred i pluges.

Passar pel barranc de l'Estret mai et deixa indiferent,imposa i no sol tindre aigua llevat d'algún toll però quan baixe per allí aigua a tope té que ser un espectacle.
Agafem la senda després de passar la pujada i passar la primera curva a dretes,de seguida trobem una vella fita i unes marques amb spray roig,ahí comença lo bó i enfiles cap amunt arrimat a una discreta pinada i on conforme pujes et falta la respiració i notes un gran silenci només trencat pel lleu soroll que s'escolta des de molt lluny de l'autopista.
Una vegada acaben els pins ja vé tot pedra i lo més difícil de la ruta on tens que anar fixan-te amb les marques de fang i alguna fita disseminada i vas pujant poc a poc i en una estona estas en la cantera de Bèrnia.
Allí prop d'ella i en la mateixa cantera fem una paradeta de rigor per a quatre fotos i per a observar les fantàstiques vistes cap a Oltà,la Solana,el cap d'Or i inclús cap les illes d'Eivissa i Formentera.

Després ja vé pràcticament tot baixada i enfilem pel camí de la cantera per l'ombria gaudint de les fabuloses vistes,baixem cap avall per la senda de l'ombria que cada volta m'agrada més i en passar el barranquet ens endinsem per la senda que va pels bancalets de Pinos i va arrimada al Collado de Cardos,fabulosa senda també que després de la nit tenia molts raconets blanquets i escarxats.
Eixim a la pista i pujem per l'asfalt buscant la senda dek jabalí i trotem fins a arribar al cotxe completament la ruta en poc més de dos horetes i havent fet algo més de 12 km i algo més de 600 metres de desnivell possitiu.

Entrada destacada

De Benissa a Teulada i tornada

De menut, moltes voltes anava caminant amb ma mare a Teulada per visitar a ma tia. Nosaltres anàvem i tornàvem per Berdica, però jo vaig ...