dissabte, 18 d’agost de 2018

Font de Paratella

Per anar a la Font de Paratella, no vaig a descobrir Amèrica ara, sols cal seguir la carretera que va de Benissa a Sant Jaume o Benimarco i en passar sobre el túnel del trenet desviar-se cap a la dreta (ruta verda). Jo en canvi, havia de fer unes coses a dalt del Tros de Santa Anna, em vaig desviar pel camí del Quisi (ruta roja). Esta volta és més llarga, però també més tranquil·la i amb millors vistes que l'altra, segons el meu parer. Per enllaçar amb la ruta verda sols vaig haver de desviar-me a l'esquerre en aplegar a dalt del Tros dels Grumers i seguir recte fins la carretera de Sant Jaume. A la tornada vaig seguir la vella carretera de Benimarco, evitant així novament el trànsit.



El paisatge s'encarrega de recordar-nos que la tardor del nostre poble i de bona part de la de la Marina no ve donada pels grocs i ocres de roures, fleixos i aurons, sinó pels dels pàmpols dels ceps que omplin tot el la vista pot abastar.


Si mireu bé pels màrgens de terra trobareu una de les "perles" de la tardor-hivern, les violetes (Viola arborescens).


Després d'una bona baixada i pujada se'ns apareix la font baix l'ombra d'un bon xop (Populus nigra), la foto està presa d'un poc més avall. En realitat, per aplegar al canó d'on brolla l'aigua cal baixar uns escalons. Segons es diu esta font és molt cabalosa i de segur que per este motiu la partida ha estat habitada des de l'antiguitat. Al seu voltant han aparegut restes romanes, àrabs i és una de les poques partides del nostre terme que es menciona al llibre del Repartiment. Una nota, no sé si era perquè l'asil tenia alguna part en ací, però el ben cert és que quan encara estava en una de les cases "dels rics" del carrer Desemparats la dona encarregada de llavar la roba l'havia de dur a rentar ací. Imagineu-s'ho.



Un dels tants server (Sorbus domestica) que creixen a la vora del camí. Observeu la gradació de tonalitat de les fulles de dalt a baix. Bonic, no?



Ja de tornada, en plantar-me dalt del pont del trenet, em ve a la memòria el que es comenta a l'estudi sobre el Sinclinal de Benissa sobre este punt. A banda d'estar sobre la divisòria de les aigües que drenen al Barranc del Quisi o al Barranc de L'Horta, fixeu-se que un acaba a Calp i l'altre, a través del Gorgos, a Xàbia, sóm testimonis presencials de com un braç del primer, més jove i actiu, va capturant ("menjant-se") un braç del segon, més antic i que ha quedat estancat en una estructura geològica anterior a la formació del sinclinal. Per si faltava poc, en fer el túnel una bona part de les aigües que abans anaven al Nord ara ho fan al Sud. (l'última foto mira cap a l'altre costat)




No és que haguera rosada, com tots sabreu el blanc del camp ve donat pel ravanell (Diplotaxis euricoides).


En resum, una bona passejada.
Publicat en el blog De Jardí el 29-11-2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

Font de Paratella

Per anar a la Font de Paratella, no vaig a descobrir Amèrica ara, sols cal seguir la carretera que va de Benissa a Sant Jaume o Benimarco...