dilluns, 2 de maig del 2022

Barranc de l'estret i Pinos

 

Després de les pluges del passat mes de març i abril encara queda un poc d'aigua per la part alta de Benissa.

Els tolls del barranc de l'estret s'han recarregat bé d'aigua i el del Serratx està espectacular.
L'abric de l'estret encara desaigua per les penyes de dalt,la zona de Verdiola,de les cases del Cantal,l'ombria de Bèrnia tenen un verd aclaparador.
Visiteu Bèrnia i les partides ja que estan espectaculars!

 















dimarts, 25 de maig del 2021

Ruta pel Cocoll,la llacuna i fi d'etapa a Benigembla

 









 



Ruta llargueta que feia temps que estava mirant com fer-la.

Començe just on comença la senda del Corral Nou cap amunt,feia un dia núvol i el terreny estava humit,cosa que em fa pensar fer primer el tram més delicat de pujada.

Passe l'aljub i cap amunt,la boira per moments dificulta un poc la visibilitat per en arribar al pla d'en moragues la cosa es veu algo més clara,com la ruta es presentava llarga descarte pujar al cim.

Baixe cap al pla d'aialt per la llarga pista,em prenc un gel i trote gaudint del tranquil paisatge del pla d'aialt,admirant les vistes de la Xortà,la penya del Castellet i la Serrella allà al fons,quanta bellesa i no saps cap on mirar.

Agafe un tram del gr-330 cap a Castell de Castells però jo anava mirant els encreuaments per a agafar una pista cap a la llacuna,vaig atent i agafe una pista que va pujant,passe una cadena i deduïsc que és la que dona a la carretera passant el pla de Petracos.

Arribe a la zona de la llacuna i passes uns trams de puja i baixa,tornen les boires i una tímida pluja li dona un toc fantasmagòric als paratges en un dia de solitud per la muntanya,dia de pau.

Després toca una pujada forta,baixada i novament una pujada llarga de formigó que després ja és tot baixada fins arribar al riu,allí vé el tram de carretera que no es podia evitar,es fa llarg i vaig atent als entradors a mà esquerra ja que busque el camí de les Solanetes.

Una volta a la pista que després es transforma en camí plàcid,llarg per el cansament i el qual em va divisar a la llunyania Benigembla,tan a tocar i prop però tan pesat com tots els finals de les llargues rutes.

Vec marques de nous senders locals marcats cap al Cavall Verd/Serra del Penyó i la cova de la cistella.

En arribar al poble,passe un safareig,una àrea recreativa a vora riu i en no res arribe al cotxe completant una llarga ruta de 24 km amb cansament però amb la satisfacció d'haver acabat un repte que tenia en ment des de feia temps.


dimecres, 17 de març del 2021

3a ruta de la ruta dels Tossals de Benissa









Aquesta ruta puja tres cims del poble en una ruta,Tossal del Moro-Serrelars i el Cossi.

Començe prop del dipòsit de Senija anant pel camí Vell de València fins a la senda que et puja al Tossal del Moro(389 msnm)
Una vegada allí baixe cap a la casa Canela i puje cap al cim dels Serrellars (432 msnm) passant abans per l'avenc del Mort-Mallada Verda.
Després baixe cap a les cases del Soberano i pel sender de la Mallada Verda vaig cap a la pista,tot seguit gire a agafar el sender que va cap al Tossal del Cossi on faig cim (294msnm) i després tire enrere i baixe per la senda que et baixa fins al Pou de Canor i pel caminet fins al cotxe.

track del wikiloc:

dimecres, 24 de febrer del 2021

Segon ruta dels Tossals de Benissa,el del Cossi i el cuco.







 



Segon ruta de la ruta dels tossals de Benissa i en aquest cas el més baixet(294 msnm)i modest del poble. Això sí,vistes de qualitat no en falten perquè veus el Tossal del Moro,les Bassetes,els Serrellars,Bèrnia,la Solana,etc.

Començe al pou de Canor i pel barranquet puje cap amunt,cal parar atenció als 300 i pocs metres en agafar el sender de la dreta,després continue fins la pista on gire a la dreta i avançe 600 metres fins arribar a una costereta que va dalt del tossalet del Cossi.
Després torne enrere i cap avall passant una casa en runes,tot seguit una baixada empinada que és on està el cuco/casup de pedra de la foto.
Després torne a la senda que després es torna pista fins a arribar al camí vell de valència on ja s'alterna asfalt i sendes fins arribar al pou de Canor completant aquesta passejada.

dimecres, 10 de febrer del 2021

Primera ruta dels tossals de Benissa, el Tossal de Navarro

 




Vaig a anar recopilant tots els tossals del poble que no estiguen urbanitzats.

Començem amb el tossal de Navarro:

1a ruta dels Tossals de Benissa.
Començe pel tossal de Navarro(686 msnm) que està eclipsat pel cim del Castellet de la Solana que només té prop de 40 metres més.

Ixc del Rafalet, busque la senda que dona a les escaletes del tallafocs on continue per ell passe mirador i puje fins la casa Vicenta,baixe pista cap al tossal de Navarro on faig cim i baixe per la senda del corral de Navarro fins al tallafocs.
Per últim agafe el sender del camí Teulera acabant aquesta ruta.

Segons el fabulós llibre de ELS NOMS DE LLOC DE BENISSA dels Cardona comenta que així és conegut el primer tossal de la muntanya de La Solana. Mai hem trobat el cognom Navarro com habitual de Benissa i les hipòtesisetimològiques estan obertes a totes les especulacions. Jaume Pastor cita a Jaume Navarro en document de 1516 com a llaurador que compra a la baronia un terreny. No considerem es tracta d'aquest indret per quan era del comú de Benissa. 


Track de la ruta al wikiloc:

https://www.wikiloc.com/trail-running-trails/rafalet-tossal-de-navarro-rafalet-65178296

dilluns, 1 de febrer del 2021

Ruta pels vells camins a Bèrnia des del Collado

Bona ruta de 21 km i prop de 800 metres de desnivell la que ens vam marcar jo,Xavi Tro,Katrin i Dani el passat diumenge,eixim de nit des del Collado en direcció als Molins,després ens dirigim cap al Pou de Llíber a buscar la vella senda del barranc de Carretes,camí de gran bellesa oblidat que ens va portar al Cau després de passar per bonics racons com el pouet de Flores.
Seguim en direcció al Tossal de l'Aspre passant per la també bonica i ombrívola senda del Cau que comença un poc més amunt de les Cases de Calito.
Abans d'arribar a la senda que va de la Setla del Cau a Pinos veiem que están els riscos i creuem ràpid i sigilosament per dins d'ells.
Tot seguit toca baixar cap a Pinos mirant a vore el vell sender que va a Marnes que trobem abans de les últimes revoltes,el sender també molt poc transitat al principi es manté prou bé però en arribar a la part del barranc de l'Estret es perd per la manca de fites i per les escarbades dels porcs senglars cosa que ens fa perdre-mos una estona però a la fi trobem la senda que puja des d'un corral fins a passar pel costat d'una casa.
Exim al camí de Marnes i en passar la vella escola agafem la pista que va  a Bèrnia però només veiem la senda que va a Planisses l'agafem i després baixem cap a la Font del Cau i agafem el ramal que ens porta fins al corral de Navarro.
Després ja tocava baixar pel senderol, a continuació pel tallafocs i al final cap al racó de Carabou acabant un matí divertit amb sendes estretes,punxoses,trams de pista,alguns d'asfalt i resumint uns bonics paisatges que recomane a tots els agossarats que vullguen un poc d'aventura per sendes no marcades,això sí,aprofite per demanar a qui li pertoque un bon netejó de sendes.
Salut i muntanya!





                                            Capçalera del barranc de l'estret


                                            La Solana/Lloma Llarga des del camí del Cau


                                            Creuant la tancada senda del barranc de Carretes


                                            El barranc de Carretes


                                            El pla de Llíber des de la distància

                                           La zona del pouet de Flores amb colors de tardor.
                                          

                                           Panoràmica de Bèrnia des de Marnes



                                           


                                            Només ens va faltar la cervesa
 

dilluns, 28 de desembre del 2020

 

Per la zona ombrívola benissenca de Bèrnia

La ruta d'avui curteta però molt interessant,hem fet Cases de Bèrnia-Font de Bèrnia-Forat-Cova de l'Arc-Frare-Camí de la Pedrera-Berdiola-Font de Bèrnia-Cases de Bèrnia.
Doncs això,hui Talo i jo hem decidit a anar a buscar la Cova de l'Arc,havia vist moltíssimes fotos,m'havien parlat molt bé d'ella però voliem estar insitu allí,i estar no hem estat dins perquè no hem agafat ni frontal ni llum....hui la tecnologia pareixia no estar del nostre costat ja que a Talo se li ha trencat la càmera digital i jo anava sense bateria així que ens tindrem que conformar amb les fotos del meu cutremòbil de 2 megapíxels... Un poc abans de les 9'30 hem començat a Cases de Bèrnia en direcció cap a la Font i Forat,això sí per la carretera a l'última pujada hi havia un cotxe que es veu que portava peix o tenia pressa ja que anava pegant-mos llumades i pitant(total ha arribat a Cases de Bèrnia 20 segons abans ja que al final m'ha avançat),pareix que hi ha gent que va massa estressada a la muntanya i això no es bò.
Bo,a lo que anava,xano-xano pujant cap al forat i en poc més de mitja hora ja estavem prop del Forat on hem saludat des d'allí a gent que anava per la cresta de Bèrnia i allí hem retrocedit uns metrets com molt bé explica el llibre Fent Camí i ja a buscar la senda mig perduda que va en busca de la Cova.
Un trosset cap amunt i un trosset cap avall i en un no res ja estavem a la Cova,això sí després de pujar per un runar empinadíssim....el dia de moment estava tranquil fins allí on ha començat a bufar el vent prou gelat. Ens hem enfilat a passar l'Arc,això sí,hi ha que pegar una trepadeta que no és massa complicada però de baixada la cosa no es veu tan fàcil però hi ha una corda que ajuda molt a gent porigosa com jo...
Dins de l'Arc les vistes són espectaculars i veiem Segària i altres serres de la zona,el dia estava núvol però també es veia des de Bèrnia l'illa d'Eivissa. Després de les fotos de rigor a creuar el runar i passar prop del Frare ja hem anat buscant la senda mig perduda en direcció al Mascarat per la carena rocosa de Bèrnia. Després a poc a poc ha anat desapareixent la senda i hem anat una estoneta camp a través però a la fi hem vist la senda que va des del camí de la Pedrera en direcció al Mascarat però nosaltres hem agafat cap a l'esquerra en busca del camí de la Cantera i ja cap a Berdiola i a buscar novament la Font per la senda de ferradura.
A la fi un poc més de 3 hores de ruta i properament tornarem a entrar a la cova i a fer el runar i també a buscar la creu del Mascarat.

Entrada destacada

Barranc de l'estret i Pinos

  Després de les pluges del passat mes de març i abril encara queda un poc d'aigua per la part alta de Benissa. Els tolls del barranc de...