dimarts, 23 de maig del 2017
La rodabèrnia des de Pinos
Ésta circular no és la coneguda i transitada PR del forat i fort,aquesta és una volta molt més llarga que envolta tota la serra passant per la zona ombrívola de Pinos,passant per la Pedrissa que és Solana però té zones molt destacables i diferents forns de calç i la part que més em sorprén és la de la del pinar de Calces del terme d'Altea que tot i no ser cara nord té una grandíssima pinada que va des de la zona del Passet molt prop del Mascarat i de les fites de Calp,Benissa i Altea fins a molt prop del Fort.
Començe la caminata al barranc de l'Estret que s'accedix per la ctra. de Benissa a Bèrnia just en passar el bar de Pinos vorem a mà esquerra un panell explicatiu d'una senda que va des d'ahí fins la font del Garroferet que està prop d'Altea la Vella,jo per a evitar asfalt baixe pel camí fins avall al barranc i deixe el cotxe a un amplet apegat al mateix barranc.
La senda va cara amunt així que pas a pas,passe la cadena i en tal de fer la ruta circular faig una variant que no està marcada que està just a on està la casa en runes agafes pel bancal de l'esquerra i es divisa un vell camí que gira cap a la dreta passant una discreta pinadeta que et porta dalt de l'ombria a un encreuament de camins on pots baixar fins al barranc de l'estret per la part dels Lleus o pujar per la Pedrissa i la Mallaeta de Matapoll fins la cantera,opte per aquesta última i passe el barranc en la vista posada cap a la cantera,aplegue allí i toca seguir muntant cap al racó d'Omar,les vistes des d'eixa vella senda utilitzada fa molts anys per gent que residia a Altea la Vella i Verdiola són espectaculars i es veu minúscul el Penyal d'Ifac i la serra Gelada.
Pare una estoneta a la zona del Passet i es divisa gran part del crestall de Bèrnia,allà al fons el Puig Campana.
Ressenyar que tot i estar a la cara sud eixa franja de terme pertany al terme de Benissa.
Continue recte fins que vé un pinet i una corva que suposa l'inici del descens cap al frondós pinar de Calces.
Ahí començe a trotar un poc per lo que és primer senda i després pista gaudint dels paisatges.
Arribe després d'una bona estona a l'àrea recreativa de la Font de la Barca,agafe un poc d'aire i toca pujar sense ombra ja cap al Fort per la zona de la Font del Runar,passe un ratet d'algo de calor i fatiga i en res estic al Fort,paradeta i toca trotar fins a Cases de Bèrnia gaudint de les imponents vistes del barranc de Sacos i de la seua promta recuperació de l'incendi del passat mes de setembre.
En arribar a Cases em dirigisc al bar Refugi Vista Bèrnia i allí faig una paradeta bevent algo fresquet,torne cap a Cases i ja direcció cap a la Font on torne a refrescar-me i carregue d'aigua i ja baixe trotant cap a Pinos per l'ombria i eixa bonica senda entre bancals i velles casetes de llauradors completant un bon matinet fent la ruta en quatre horetes i disfrutant molt de la zona de Bèrnia i els seus voltants.
dissabte, 22 d’abril del 2017
Pels llavadors de Benissa
De
sempre, la font i el llavador que m'ha resultat més pròxim ha sigut el
de Santa Anna, per la berenà(da) anual i per qüestions familiars. Però
també n'hi ha d'altres que es sumen a este patrimoni històric del nostre
poble. Algun, he de reconéixer-ho amb vergonya, fins veure els vídeos
del meu cosí (vos deixe els enllaços en el nom de cadascun d'ells), no
el coneixia: Núsols. Tots ells, situats a una distància prudencial del
poble, compliren segle rere segle la missió d'abastir d'aigua a persones
i animals, de ser el lloc idoni on rentar les robes i, aprofitant les
aigües sobrants, de regar uns camps abrasits de secà convertint-los en
verdes hortes. Hui les solucions per a estes necessitats han canviat,
quedant sols com a testimonis del nostre passat. Un testimoni, que en
visitar-los, ens ompli d'un sentiment de melancolia en unir-se el so de
l'aigua i la natura que els envolta. Per tots estos motius, vaig pensar
que seria una bona idea fer una volta unint-los tots en una mateixa ruta
i, a més, gaudir del nostre paisatge de tossals abancalats amb vistes
al Penyal d'Ifac i a la mar. Espere que vos agrade.
Iniciem
la marxa des de la creu de terme que custòdia l'entrada a Benissa pel
Sud i seguim la vora de la carretera fins l'entrador del Camí de Núsols.
Prompte, a la dreta ens trobem amb la font i llavador de Núsols.
L'aspecte típic (conservat en les últimes restauracions) que tenen tots
ells se'ls va donar a principis del segle passat en successives
reformes.
Jo
no havia estat mai ací i realment em va sorprendre. També ho va fer el
descobrir uns oms a la vora del camí. Es veu que la grafiosi ataca els
més grans, però estos abans de morir rebroten per baix terra escapant a
una mort definitiva, esperem que per sempre.
Continuem la marxa seguint un camí que va girant lentament a l'esquerre. En un moment estem a la Font i Llavador d'Orxelles.
Segons el nostre Cronista Oficial, els més vells sempre han sigut de
l'opinió que totes estes surgències d'aigua provenen de vetes que
s'originen al Pla de Canor, passen per baix del tossal de Benissa i
acaben desaiguant a l'altre costat en múltiples fonts o corrent a una
profunditat adequada per a la seua explotació mitjançant sénies o pous.De nou en camí, ara fins la pròxima parada ens queda un poc de volta. Primer una xicoteta pujada (res a veure amb el que està per vindre), un poc de planeig per carrers de les afores del poble i, en aplegar a l'entrada del Camí de Cartagènia, una gran baixada tenint en compte d'agafar la primera bifurcació a la dreta. Allà al davall topetarem amb la depuradora d'aigua, el llavador més modern del poble, amb poc d'encant, tot hi ha que dir-ho. "Llavador, com?", dirà algú. Sí, que no llava les aigües brutes del poble fins deixar-les transparents?
L'ermita des de ella. No sé quantes fotos s'hauran fet des d'ací.
I el raconet que queda un poc més al fons, quasi salvatge, amb mini cascada i tot (després de la pluja). Aventurant teories, jo diria que totes estes roques, en córrer per baix del tap que domina el paisatge, són les que van canalitzant les aigües de més amunt.
Un detall del fabulós picó que hi ha en un costat.
D'ací per aplegar a la nostra destinació final, la creu de la Plaça del Portal, haurem de fer un poc de volta. Fa pocs anys esta era menys accentuada i fa més no havia cap impediment. Clar, un podia anar pel camí que passava per baix del pont (hui emparedat baix la carretera general) seguint el curs del barranc, hui també aterrat, que per allí corria fins almenys l'actual Casa de Cultura. El dibuix és de mon "tio" Vicente Ibáñez.
Tornem al present. A mitjan costera passem per un dels poques restes de l'antiga muralla del poble i apleguem a la nostra destinació. Però abans fem una ullada a l'esquerre buscant el Pou de l'Església Vella o també podríem dir de "Dalt", ja que per este l'altre més pròxim al poble va acabar anomenant-se "d'Avall".
Ah, que no el veieu! Retrocedim de nou uns 70 anys enrere, ara sí? Mireu el costat dret del carro. La foto és del llibre "Benissa en el record, s. XX".
Tornem la vista a la creu del Portal i acabem esta caminada. Espere que vos haja agradat tant com a mi i que algú s'anime a recórrer-la per gaudir del nostre patrimoni. Fins un altra.
Publicat en el blog De Jardí el 02-05-2012
divendres, 3 de març del 2017
Canelles
Canelles és una partida Benissenca que ara gràcies al senderisme pareix que la coneix més gent però així i tot molta gent es pensa que està dins del terme de Calp.
Dista a 13 km de Benissa i s'accedeix per un camí que està un poc abans del túnels del Mascarat per on abans estava el polèmic abocador de Calp.
La zona tot i la ferida mortal de l'AP-7 encara manté el seu encant rural i després d'uns anys pràcticament deshabitada ara pareix que s'han restaurat algunes cases que es mantenien en estat de semiabandó.
Afegir també que es pot accedir a Canelles per la pista dels Lleus però ja seria en un vehicle tot-terreny,bici de muntanya o com és lo millor,caminant o correns.
Rutes per aquella zona hi han vàries,hi ha una que creua l'autopista i puja fins a Oltà,també tenim una que va per dins del barranc Salat,una altra que creua el mateix barranc i puja fins a la cantera i per a mi la millor és la que vé des dels Lleus i entra al barranc prop de l'estret de Cardos i puja fins a l'ombria de Bèrnia/Pinos i després tens l'opció de continuar cap a la cantera.
diumenge, 4 de desembre del 2016
dimecres, 28 de setembre del 2016
dijous, 14 d’abril del 2016
dijous, 7 d’abril del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
Barranc de l'estret i Pinos
Després de les pluges del passat mes de març i abril encara queda un poc d'aigua per la part alta de Benissa. Els tolls del barranc de...
-
De sempre, la font i el llavador que m'ha resultat més pròxim ha sigut el de Santa Anna, per la berenà(da) anual i per qüestions fami...
-
Vaig a anar recopilant tots els tossals del poble que no estiguen urbanitzats. Començem amb el tossal de Navarro: 1a ruta dels Tossals de ...
-
Després de les pluges del passat mes de març i abril encara queda un poc d'aigua per la part alta de Benissa. Els tolls del barranc de...