Per fi m'he animat a escriure un xicotet article al llibre de festes de Benissa.
Com no tot el món té accés al llibre el posaré ací amb les fotos per a donar-li difussió.
-----------------
L'ombria de Bèrnia i la Pedrissa són les dues partides benisseres de les quals gaudirem en aquest article.
L'ombria és la part de la serra que fita amb Xaló i Llíber,és la part més verda,ombrívola,bonica i amb raconets més ressenyables.
La Pedrissa és la part de la solana,zona de muntanya pobra de vegetació arbòria. És la cara més tranquil.la i silenciosa,en la qual poques vegades et trobes amb algun senderista.
Aquest racons són desconeguts per molta gent del poble i amb aquest escrit pretenem donar-los a conèixer.
Per la part més ombrienca discorrre el PR-CV 436,que ix des de Pinos i que parcialment recorre les rutes que explicarem.
PRIMERA RUTA: LA PEDRISSA
Aquesta ruta de més de 8 km i +600 de desnivell positiu aproximat comença en el deliciós paratge de l'ombria de Bèrnia; ens dirigirem cap a Pinos i per a acurtar-la recomane accedir a l'inici del camí del barranc de l'estret on després de passar unes revoltes descendents deixarem el vehicle a un ample a mà esquerra,just abans de la cadena.
Allí a la pineda,començarem a seguir el PR uns metres en direcció a Bèrnia,i en arribar a una casa en runes girarem a l'esquerra per un assagador que creua uns bancals fins a trobar-nos un xicotet bosquetó.
Passarem pel costat d'unes penyetes imponets i en una estona haurem aplegat a la zona del Bancal Sirol, on ens aturarem per gaudir de les fabuloses vistes cap al Cap d'Or, Canelles i les pinades d'Oltà.
Despres, agafarem el sender de la dreta que puja suaument passant dos barrancs, el de les Alfàbegues i el de la Malladeta de Matapoll amb els seus forns de calç que es troben molt prop de la senda.
Seguim pujant i després d'una bona estona passarem un aixopluc i un pou: ja estarem a la vella pedrera de Bèrnia.
Continuem per la pista de l'ombria,a mà dreta observarem la zona per la qual hem pujat i a l'esquerra la part més verda de Bèrnia amb el bell llogaret de Verdiola al fons.
Baixant trenquem a la dreta seguint el PR com si anàrem a Pinos passant algunes casetes velles encara habitades i altres aturades en el temps acabant aquesta llarga passejada.
SEGONA RUTA: COLLADO DE CARDOS
Aquesta ruta de prop de 12 km i +700 de desnivell aproximat comença al camí de Cardos.
Deixem el cotxe a l'ermita dels Lleus i començarem la ruta gaudint d'un paisatge humanitzat plé de bancals qu encara són treballats per la gent de Benissa. Abans d'arribar a la casa de Cardos,veurem a mà dreta un camí que es transforma en senda i es capbussa fins al barranc. Us recomane que abans de girar a la dreta feu uns metres cap a l'esquerra per veure el toll,tota una sorpresa enmig de tanta pedra que de vegades porta aigua fins a l'estiu.
Tornem enrere i anem en direcció contrària fins a la paret del barranc de l'estret i prendrem una forta pujada pel costat del tallat on començarem a veure alguna fita de pedra i pintura roja que ens acompanyarà uns kikòmetres.
En passar una revolta a la dreta anirem fitxant-nos perquè a l'esquerre trobarem marques que ens faran remuntar cap a la Pedrissa per dins d'una bonica pineda i on podem anar parant per gaudir de les vistes i a l'hora agafar aire perquè el desnivell és considerable.
Seguint les fites de pedra i les marques roges, cap amunt fins al Bancal Sirol girarem a mà dreta a la recerca del PR de Pinos. Creuarem els bancals i en passar la cadena girarem cap a la dreta de l'estret i de seguida a l'esquerra agafant a dretes el segon camí que ens portarà a un bucòlic sender. En passar uns bancalons mig treballats agafarem la pista a dretes i tornarem cap a munt per un camí d'asfalt vell en cerca del sender del Collado de Cardos que ens oferirà vistes de la badia de Moraira i d'Eivissa en els dies més clars.
Després ja pel camí de baixada una senda de ferradura ens portarà fins al camí de Cardos però abans ens desviarem uns metres a mà dreta per trobar un miradoret des d'on tindrem la millor vista de l'estret de Cardos.
Seguint la pista 3 km per l'esquerre aplegarem fins al nostre vehicle.
TERCERA RUTA: COVA DE L'ARC-RACÓ
Aquesta ruta d11 km i +700 de desnivell aproximat comença a cases de Bèrnia i anirem cap al forat per la pista forestal fins a la font també coneguda com la de Cabanes. Quan arribem a la font pujarem les escales cap al forat. Aquest camí va inclinant-se lleugerament quan ens acostem a les penyes i ja cap al forat el pendent serà més acusat,uns quants metres abans de creuar-lo continuarem recte per sota del crestall de la serra.
Després d'una estona passarem un runar,si alcem el cap,veurem l'espectacular arc de pedra i tot seguit pujarem per l'esquera per evitar el runar.
En arribar a la cova ens trobem amb una paret des d'on penja una corda que utilitzarem per escalar cap a la sala descoberta que hi ha on podrem agafar aire pur per contemplar totes les muntanyes que hi ha a la zona a través de l'impressionant arc.
Si pugem a la part alta a mà dreta,veurem una balma des d'on podrem accedir dins de dues sales més on trobarem estalactites i altres formacions geològiques.
Una vegada acabada la visita destreparem de la Cova de l'Arc buscant la senda de la font i girarem cap a la dreta. Fent camí passarem per pujades i baixades fins als Frares,unes boniques roques col.locades verticalment al costat del camí.
La senda va perdent-se però cap a la dreta continuarem per un caminet que puja per una senda de ferradura i al cap d'una estoneta arribarem al Racó d'Omar.
Aquesta llengua de terme benisser situada a la part de la solana de Bèrnia ens ofereix vistes cap a la Serra Gelada,la Badia d'Altea,el Puig Campana,el Ponoig,etc. Tornarem enrere i després de la llarga baixada arribarem al Camí de la Pedrera que ens permetrà seguir per la banda esquerra de la serra gaudint de la microreserva natural de la zona.
En arribar a la corba tornarem a girar cap a l'esquerre i seguirem per un sender ombrívol amb una suau pujada envoltada d'uns marges de pedra espectaculars.
Aplegant a l'encreuament tornarem a girar cap a l'esquerre en direcció a la Font i,tot seguit, continuarem per la pista cap a Cases de Bèrnia finalitzant aquesta última passejada.
BIBLIOGRAFIA:
ELS NOMS DE LLOC DE BENISSA I FENT CAMÍ.
Doncs això,hui Talo i jo hem decidit a anar a buscar la Cova de l'Arc,havia vist moltíssimes fotos,m'havien parlat molt bé d'ella però voliem estar insitu allí,i estar no hem estat dins perquè no hem agafat ni frontal ni llum....hui la tecnologia pareixia no estar del nostre costat ja que a Talo se li ha trencat la càmera digital i jo anava sense bateria així que ens tindrem que conformar amb les fotos del meu cutremòbil de 2 megapíxels... Un poc abans de les 9'30 hem començat a Cases de Bèrnia en direcció cap a la Font i Forat,això sí per la carretera a l'última pujada hi havia un cotxe que es veu que portava peix o tenia pressa ja que anava pegant-mos llumades i pitant(total ha arribat a Cases de Bèrnia 20 segons abans ja que al final m'ha avançat),pareix que hi ha gent que va massa estressada a la muntanya i això no es bò.
Bo,a lo que anava,xano-xano pujant cap al forat i en poc més de mitja hora ja estavem prop del Forat on hem saludat des d'allí a gent que anava per la cresta de Bèrnia i allí hem retrocedit uns metrets com molt bé explica el llibre Fent Camí i ja a buscar la senda mig perduda que va en busca de la Cova.
Un trosset cap amunt i un trosset cap avall i en un no res ja estavem a la Cova,això sí després de pujar per un runar empinadíssim....el dia de moment estava tranquil fins allí on ha començat a bufar el vent prou gelat. Ens hem enfilat a passar l'Arc,això sí,hi ha que pegar una trepadeta que no és massa complicada però de baixada la cosa no es veu tan fàcil però hi ha una corda que ajuda molt a gent porigosa com jo...
Dins de l'Arc les vistes són espectaculars i veiem Segària i altres serres de la zona,el dia estava núvol però també es veia des de Bèrnia l'illa d'Eivissa. Després de les fotos de rigor a creuar el runar i passar prop del Frare ja hem anat buscant la senda mig perduda en direcció al Mascarat per la carena rocosa de Bèrnia. Després a poc a poc ha anat desapareixent la senda i hem anat una estoneta camp a través però a la fi hem vist la senda que va des del camí de la Pedrera en direcció al Mascarat però nosaltres hem agafat cap a l'esquerra en busca del camí de la Cantera i ja cap a Berdiola i a buscar novament la Font per la senda de ferradura.
A la fi un poc més de 3 hores de ruta i properament tornarem a entrar a la cova i a fer el runar i també a buscar la creu del Mascarat.
